Breve historia del Pop Art

Rescato, de un trabajo universitario, un pequeño contexto historico sobre el movimiento del Pop Art que escribí. el texto esta en catalán, como los dos anteriores que colgué referentes a este tema anteriormente, perdonar las molestias a las personas que no lo puedan entender. Espero que os guste.
El Pop Art neix en l’època de finals dels anys 50 i principis dels anys 60. És en aquesta època on apareixen els luxes en els objectes que es creen i que adquireix la societat. El disseny té un gran paper pel que fa a la creació d’objectes i productes de consum, aquests es fan segons els gustos de la gent del moment. L’altre factor que fa que tingui més rellevància l’objecte, a part del disseny, és la publicitat. És un gran reclam per donar sortida a aquests productes i fa que es consolidin entre el món burgés. Aquest moviment el que pretén i/o parodiar és, justament, aquest món consumista i donar rellevància a aquest les coses insignificants i sense valor, aquest fet fa que prenguin un altre concepte i es transformin en imatges crítiques.   “El Pop Art ha estat un reflex il·lustratiu de la situació de fetitxisme sota la que es troba el món neocapitalista” Lucy Lippard.   El moviment artístic del Pop Art neix , tal i com s’ha esmentat anteriorment, en l’època de finals dels anys 50 i principi dels anys 60 (del segle XX) a Gran Bretanya, posteriorment i amb pocs anys de diferència el Pop Art arriba als Estats Units i arrela amb molta facilitat.   Gran Bretanya   El moviment va néixer a partir de les converses que mantenien Richard Hamilton, Eduardo Paolozzi, Lawrence Alloway i Reyner Branham, aquest dos últims eren crítics d’art. Formaven part del Independent Group de l’Institut d’Art Contemporani de Londres. Totes les converses que tenien el tema central solia ser l’introducció dels mitjans de comunicació i de les noves tecnologies del moment en la societat. Es van considerar que el primer artista pop va ser en Richard Hamilton però un altre exponent artístic del moment va ser en David Hockney. El propi Hamilton va fer un llistat de paraules que ell creia que es podien associar perfectament amb aquest nou art. Per ell el Pop Art era un art: popular, passatger, que pot donar-se de baixa, de baix cost, de producció en massa, Jove, sexy evasiu, atraient i d’alta finança.   Es van fer dues primeres exposicions on, per primera vegada, es mostrava el estil pop al públic. La primera va ser l’any 1953 i tenia com a títol “Paral·lel entre l’art i la vida” i la segona exposició es va fer tres anys més tard, el 1956, i rebia el títol de “This is tomorrow” (Això es el demà).  Estats Units   Pel que fa el moviment del Pop Art en els Estats Units, cal dir que va començar la seva trajectòria en l’any 1961 i s’estableix amb molta força tot i que els crítics no estan d’acord amb el moviment, a diferencia del públic i de les revistes que reben el moviment d’una manera molt bona. Tot i així el primer crític que fa una critica positiva i constructiva envers al grup dels popistes va ser Swenson l’any 1962. L’imaginaria creada s’assimila a primer cop d’ull com un factor purament americà.   La primera exposició que es realitza va ser l’any 1961 sota el títol “The art of assablage” aquí es mostraven les obres com si fossin un retorn al art Dada. Els artistes americans parodiaven les obres creades anteriorment pel grup dels expressionistes, posaven en el punt de mira el fet de la intervenció manual de l’artista.   Els primer representants del Pop Art als Estats Units van ser en Robert Rauschenberg i Jasper Johns, tots dos dominàvem la tècnica del collage. Posteriorment el grup dels artistes pop es van anar ampliant amb And Warhol, Jim Dine, Roy Liechestein, James Rosenquist, Claes Oldenburg i Tom Wesselman. Tot i que tots ells estaven a dins del moviment del Pop Art, cada un d’ells realitzava les seves obres amb un caràcter propi i amb una tècnica pròpia, per tant diríem que formen part del mateix grup no pel procediment de realització de les obres si no pel contingut i missatge d’elles. Tot i així els pintors realitzaven la seva activitat amb pintura acrílica perquè era la pintura que s’assimilava millor als colors plans del cartell.    Els artistes que englobem dins del Pop Art són gent que tenen una actitud conformista davant de moltes situacions de la vida però tenen una actitud inconformista davant del món artístic, rebutgen es convencions estilístiques i temàtiques de la tradició de classe benestant de l’art.