- El realisme polític ens diu que no s’han de prendre decisions si ets massa moral. Però la política ha de ser útil i exigeix tirar pel dret, es a dir, la política ha de ser tan funcional que passi per sobre de la moral sempre que ho necessiti.
- L’anarquisme radical només té un valor teòric, però seria suposar que es pot viure sense política.
- L’ètica i la política viuen en un problema permanent però poden trobar-se vies de solució amb una ètica intencional que tingui una voluntat ètica ferma. En canvi qui no és polític si pot desplegar un programa ètic pur.
- L’ètica de la responsabilitat, si s’ha de trencar que sigui el menys possible.
Magazine
Tothom hauria d’aprendre a tractar les coses més obliquament, no podem rebutjar-les d’entrada, i això és el que molta gent fa amb la política.
Ètica i Política son dos conceptes molt importants però en aquestes tres paraules el més important és la “i” perquè tan Ètica com Política han d’anar perfectament relacionades. La democràcia porta lligada una exigència ètica que fa que el més important siguin els valor ètics que l’aguanten.
Política és l’art pràctica d’organitzar una convivència social i per això ètica i política han de retrobar-se forçosament. Si es degrada el vincle ètic, el sistema democràtic no funciona, i aquí comencen els problemes.
Ètica i Política son dos parts d’un mateix procés. Abans hi havia molta unitat entre les dues paraules. Ja a l’antiga Grècia es deia que “idiota” del grec idiōtēs, es referia a aquells ciutadans lliures que no articulaven la seva vida individual amb la vida col·lectiva, es a dir, era un ciutadà privat en si mateix i que no es preocupava dels temes públics de la seva ciutat. S’havia de “ciutadanejar”, exercir de ciutadà i no s’entenia la vida individual separada de la vida pública, i fins i tot s’afirmava que “No puc ser individualment feliç si col·lectivament no ho sóc”, però ara en canvi estem en una posició bastant oposada.
Ja deia Aristòtil que l'home és un animal polític ("zoon politikon") però realment volia dir un animal social ó civíc que es mou dins una comunitat, que és el que seria l'estat natural de l'home.
El filòsof, José Luis López Aranguren parlava de quatre formes clàssiques arrel de la modernitat ètica i política: