Revista Economía

Té sentit aportar a un Pla de Pensions després de la jubilació?

Publicado el 04 diciembre 2017 por Jordi Mulé @jordimule

Ara bé, que un Pla de Pensions sigui un producte d'estalvi finalista amb un objectiu a llarg termini aparentment clar i inclòs en el seu propi nom, complementar a la pensió de jubilació, no implica necessàriament que sigui un producte que només pugui ser contractat per persones que estiguin en edat laboral i que, per tant, no estiguin jubilades; gens més lluny de la realitat doncs un Pla de Pensions pot ser un excel·lent producte financer d'estalvi a llarg termini també per a una persona jubilada.

Per entendre-ho cal tenir en compte dues dades molt importants; la primera, dir que un dels grans avantatges dels Plans de Pensió, a banda de la possibilitat d'assolir un estalvi finalista, és també el tracte fiscal de les aportacions als mateixos. En aquest sentit, l'Impost espanyol sobre la Renda de les Persones Físiques té una importància cabdal i ha de ser molt tingut en compte a l'hora de contractar qualsevol Pla de Pensions:

  • En aportar al Pla, perquè l'import aportat al mateix es dedueix directament de la seva Base Imposable de l'IRPF, en poques paraules, és "com si aquest import no s'hagués cobrat".
  • En rescatar-lo, perquè el seu import se suma directament a la seva Base Imposable. (Excepte aportacions anteriors a 2007, de les que el primer rescat encara gaudeix d'una exempció parcial).

I l'altre dada és tenir en compte els seus supòsits de liquiditat, ja que els Plans de Pensions només es poden rescatar si es produeixen alguns dels supòsits previstos a la Llei. El més important d'ells és, precisament, la jubilació, encara que també hi ha altres supòsits, com la invalidesa, la mort i, molt important, la dependència; a més, existeixen altres supòsits excepcionals de liquiditat com, per exemple, l'atur de llarga durada, la malaltia greu o els deu anys d'antiguitat de les seves aportacions.

Res millor que un exemple per entendre-ho tot plegat, anem a suposar una persona assalariada que percep un sou anual de 70.000€ anuals i que manté un pla de pensions amb un saldo de 40.000€ les aportacions del qual són posteriors a 2007. S'espera al moment de la seva jubilació, a finals d'any, una pensió de jubilació de 30.000€ i que el partícip optarà per rescatar el Pla tot en forma de capital. Deixant a banda possibles deduccions, pagaments a compte i trams autonòmics de l'impost i suposant que només percep els ingressos abans esmentats, com li sortiria la seva Declaració de la Renda en cada cas?

Base Imposable......70.000€

TOTAL IRPF..........................................22.401,50€

L'any després de jubilar-se:

Base Imposable.....30.000€

TOTAL IRPF..........................................7.165,50€

Si rescata tot el pla de pensions un cop jubilat:

Base Imposable......70.000€ (30.000€ per la pensió i 40.000€ pel Pla)

TOTAL IRPF per a la renda de 70.000€, tal com abans havíem vist, 22.401,50€

Total càrrega a causa del rescat del Pla........22.401,50€ - 7.165,50€ = 15.236,00€

Com podem veure, en aquest cas, rescatant el pla de pensions en forma de capital, en sumar-se directament aquest import a la base imposable, el titular haurà de fer front a una càrrega impositiva igual a la qual suportava estant en actiu, amb l'excepció que llavors tenia importants retencions i aquesta vegada, no tant, per la qual cosa la quota a pagar per IRPF quan faci la declaració de l'any del rescat serà important.

I si aporta 8.000€ a un Pla de Pensions el mateix any en què ha rescatat tot el capital?

El màxim legal d'aportació a un Pla, en el cas que ens ocupa, és de 8.000€. En aquest cas, el partícip ja jubilat es podrà deduir de la Base Imposable del seu IRPF l'import dels 8.000€ aportats, de la mateixa manera que haurà de sumar a la mateixa l'import dels 40.000€ rescatats del Pla Vell:

Base Imposable......62.000€ (30.000€ per la pensió, 40.000€ pel Pla menys 8.000€ del nou Pla)

TOTAL IRPF..........................................18.801,50€

Si tenim en compte que el total de la càrrega fiscal si rescatés tot el Pla i no aportés a cap nou pla era de 22.401,50€, tenim que:

DIFERÈNCIA ENTRE APORTAR Al NOU PLA O NO APORTAR: 22401,50€ - 18.801,50€ = 3.600€ a favor del partícip.

Ara bé, és un contrasentit aportar a un Pla de Pensions després de la jubilació?

Rotundament, no.

Ja hem vist abans que l'estalvi fiscal entre cobrar tot el Pla antic de cop contractant o no un nou Pla de Pensions era, en l'exemple anterior, de més de tres mil euros; aquests euros, d'una altra manera, haurien d'haver sigut ingressats a Hisenda; per això, l'estalvi fiscal ja seria un bon argument a tenir en compte en un cas com el d'abans. No obstant, tenint en compte els supòsits de liquiditat dels Plans de Pensions, una vegada un partícip ja s'ha jubilat, la Llei diu que no podrà rescatar el saldo de qualsevol nou pla, ni per jubilació, en haver-se ja cobrat el vell Pla de Pensions per aquest motiu amb anterioritat a la contractació del nou pla, ni per atur de llarga durada, pel mateix motiu. Encara així, queden encara diversos supòsits de liquiditat bastant interessants, que són els següents:

  • Mort, possibilitat d'acumular un patrimoni heretable que deixar als possibles successors o hereus del partícip i anar desgravant impostos mentrestant.
  • Deu anys d'antiguitat de l'aportació; el temps passa, i arribarà el moment en què el Pla serà igualment rescatable.
  • I, sobretot, la dependència; a algú se li escapa que, gràcies a l'augment en l'esperança de vida de la societat actual, és molt probable que tots algun dia puguem ser persones dependents? Evidentment, un estalvi finalista per a aquesta fi no és gens desgavellat i, fins i tot, recomanable.

Per tant, els Plans de Pensions ens donen una molt bona oportunitat de continuar desgravant impostos i aconseguir un important estalvi finalista i això, abans, però també després, de la nostra jubilació. No està de més que tinguem en compte totes les circumstàncies que ens pot oferir el futur, que no només són la jubilació, sinó també les malalties greus i, sobretot, la dependència.

Jordi Mulé.

Economista C.E.C. núm 13147.
Associat E.F.P.A. Espanya.

Article publicat a "Reus Digital" el dia 4-12-2017 i consultable aquí.

Volver a la Portada de Logo Paperblog