El Basset-Hound ens recorda al famós ninot de peluix dels anys 90 anomenat Tristón. El seu aspecte trist, d'ulls caiguts com un ancià, allargat i curt de potes, li dóna un aire divertit i entranyable. I realment és així, però de trist no té res, ben al contrari.
RAÇA: Basset-Hound.
CLASSIFICACIÓ: Grup VI: Gossos de tipus sabueso i de rastre.
ORÍGENS: Franc-britànic. Sembla que l'avantpassat del Basset prové de França, del Basset d'Artois. El britànics es van enamorar dels antics Bassets i van continuar la feina de criar-los comprant als francesos a preu d'or els exemplars. Cap al 1890 ja hi havia molts exemplars al país Britànic però van aparèixer tares físiques per culpa de la consanguinitat i per això es va decidir afegir una raça nova a la barreja: el Bloodhound (el Sant Humberto britànic). Va ser un èxit. Més tard una parella de Bassets-Hounds va viatjar a EEUU i allà es van enamorar de la raça i el van convertir en un animal de companyia, de vida sedentària.
TRETS FÍSICS: TALLA: petit/mitjà. ALÇADA: 38 cm màxim. PES: uns 30 kg. COLOR: tricolor color: blanc, castany i negre. Bicolor: castany i blanc. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys.
CARÀCTER: Tranquil i pacífic, molt apegat a l'amo, intel·ligent, mandrós però alhora, com a caçador que és, li agrada fer exercici. Encara que sembli el contrari, és una raça juganera i sociable. Amb cap tendència a l'agressivitat. Poc demostratiu d'afecte però adora l'amo. S'adapta a altres gossos i altres animals. Li agrada molt dormir durant hores, però quan es desperta necessita activitat. És força bordador.
PUNTS DÈBILS:
- No suporta la soledat. Si ha d'estar moltes hores sol a casa millor que tingui un altre company caní.
- La seva anatomia allargada i de potes curtes li dóna molts problemes de columna vertebral, de manera que tot el què sigui pujar escales li perjudica molt. Millor evitar-li.
- Té tendència a engreixar-se per com és de llaminer. El sobreprès és molt perjudicial per la seva esquena. Controlar la seva dieta rigorosament.
- En general té bona salut.
- És molt roncador.
- Passejades diàries. Encara que no té capacitat per fer massa exercici, necessita passejar per investigar, com a caçador que és. Si no se'l treu s'acabarà escapant.
- Neteja regular de les orelles. Els que tenen orelles llargues tenen facilitat per tenir infeccions al no estar ventilades. I en aquest cas, com que li arrosseguen per terra augmenta el risc.
- Netejar-li els ulls a diari.
IDEAL PER:
- Famílies amb nens. Li agrada tant jugar que té molta paciència i es deixa fer de tot.
- Tot tipus de persones: tant ancians, com joves com nenes.