Antoni Amatller va encarregar la remodelació de l’edifici que havia comprat, per tal de convertir-lo en la seva residència, a Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). Format a l’època de la Renaixença, l’arquitecte, polític i historiador de l’art tenia una particular concepció arquitectònica. En els seus escrits explica que Catalunya era un país que havia estat una de les potències de la Mediterrània medieval i que, havent passat per alguns segles de decadència, havia recuperat la seva potència econòmica al llarg del segle XIX gràcies a la industrialització. El país necessitava projectar una nova imatge, mitjançant una arquitectura moderna (d'aquí vindria el Modernisme) que poses de manifest l’empenta recuperada de la societat catalana; una arquitectura evocadora de les glòries del passat, prenent com a base les arts tradicionals per adaptar-les als nous materials i a les noves necessitats. Per aconseguir-ho era imprescindible comptar amb la col•laboració dels tallers artesanals que, ressuscitats i fortificats pel renaixement literari i històric, conformaven el col•lectiu capaç de convertir els projectes dels arquitectes en realitat. Participaven, així, en les tendències més innovadores que estaven transformant les capitals europees.
La intervenció de Josep Puig i Cadafalch va donar lloc a una transformació radical de l’edifici, comportantl’enderroc i recomposició de la façana,la construcció d’un estudi fotogràfic al terrat,reestructuració i redecoració de la planta baixa (incloent la caixa d’escala principal),canvis substancials en la distribució i redecoració integral del pis principal,la incorporació d’un ascensor elèctric i la instal•lació d’una plataforma giratòria per a l’automòbil del propietari ila rehabilitació de cuines i quartos de bany de tots els habitatges.
http://www.amatller.org/casa-museo/historia/
La escultura es de Eusebi Arnau (el diseño, la realización corrió a cargo del taller de los Hermanos Juyol), la fundición de Masriera, los mosaicos de Maragliano, etc. etc. Destacan las cerámicas, de la Pujol i Bausis, pero también de toda una serie de arrimaderos neo árabes sevillanos, seguramente de la fábrica de José Mensaque.
Una casa hecha a la medida de Antoni Amatller y su hija Teresa Amatller. Junto a pasillos y salones el espacio principal es el comedor. Luego los dormitorios de padre e hija. Precedidos de antesalas están comunicados por un gran salón en el que se exhibía lo más preciado de la colección de arte de los Amatller, su colección de vidrios antiguos. El dormitorio del padre es, evidentemente, masculino en tonos roble y granate y en estilo neo gótico.