Ja fa molt de temps que se sap de manera fefaent que tots els sistemes, de manera natural, tendeixen sempre al màxim desordre; això és cert també en tots els ordres de la vida, incloses les relacions humanes. Vegem una reflexió al respecte.
En el segle XIX es van fer molts descobriments i va ser el segle en el qual la Ciència va assolir una dimensió ja bastant similar a com ara estem acostumats a veure-la; a finals d'aquest segle, en 1865, es va introduir en el llenguatge científic el concepte d'entropia, definit aquest com la mesura del grau de desordre d'un sistema. Per explicar-ho de manera senzilla, l'entropia mesura d'alguna manera l'organització del sistema estudiat, si el sistema presenta un alt nivell de desordre, l'entropia serà alta; si, per contra, el sistema és eficient i estructurat, l'entropia tendirà a zero.
Conseqüència d'això, segons una de les anomenades " lleis de la Termodinàmica", els sistemes tendeixen de manera natural al màxim desordre, això vol dir que és més fàcil que quelcom estigui desordenat que ordenat i ordenar-lo consumeix energia, en canvi, desordenar-lo no la consumeix o en consumeix molta menys. És a dir, qualsevol cosa a l'Univers tendeix de manera natural a la màxima entropia, al màxim desordre; per exemple, la temperatura tendeix a igualar-se a la del seu entorn i un gelat es desfarà espontàniament per aquest motiu a menys que no el posis a un congelador on, consumint energia, se'l mantindrà a la temperatura necessària per que no es desfaci. Derivada d'aquest concepte apareix la teoria de l'" entropia de la informació" que ens ve a dir com és de fiable la informació que rebem i que aquesta fiabilitat depèn del nombre de fonts consultades i de la qualitat de la informació en ella mateixa, com més fonts hi hagi, més divergents siguin i més informació no important incloguin, més " entròpica ", menys fiable serà la informació rebuda.
Això no deixa de posar-nos en evidència allò que ja sabem tots de manera intuïtiva, és més fàcil enderrocar un edifici que construir-lo i és més fàcil desmuntar quelcom que muntar-ho. En les relacions humanes passa sempre quelcom de similar, és més fàcil creure una mala notícia que una de bona i, en cas que algú alguna manera erri en alguna qüestió, rebrà moltes més crítiques per aquest fet que pels encerts anteriors. Certament, en aquest sentit, la societat humana és entròpica, igual que tot el que l'envolta i això no ens ha d'estranyar.
No obstant això, ja que la nostra Societat tendeix de manera natural a la simplificació i el desordre, entesos aquests com a sinònim de desgavell, nosaltres mateixos hi afegim la nostra energia per tal que tot vagi funcionant, ens dotem de lleis que ens donen un marc de convivència al qual tots estem subjectes i escollim els nostres governants per tal que vetllin pel seu poble, per la seva Societat. Tanmateix, les decisions que, de tant en tant, prenen aquests governants poden i han de ser criticades, perquè no deixen de ser decisions humanes i, tal com deien els nostres avantpassats romans, "errare humanum est"; ara bé, errar dos cops en el mateix lloc ja no hauria de ser tan ben entès perquè, com també deien els romans, "non bis in idem".
Davant de situacions excepcionals com les que ara vivim caldria esperar decisions excepcionals i així ja fa nou mesos que va sent, hem patit confinaments, restriccions, canvis de normes, obertures, tancaments perimetrals i una llarga sèrie de propòsits i despropòsits, sempre pensats (vull creure) amb la millor de les intencions però, malgrat això, no sempre prou efectius. En aquest sentit, i en concret parlant del sector de la Restauració (que no és l'únic afectat), les decisions preses l'han afectat de manera directa i no només un cop, sinó en diversos de tal manera que actualment el sector està literalment contra les cordes. Va patir el tancament total del març, el tancament recent i, ara que havien pogut tornar a obrir, el Govern els imposa uns horaris inversemblants i difícils d'acomplir; una situació que els diu "ara pots obrir", "ara no pots obrir" depenent de les hores i que farà que molts negocis, senzillament, no obrin per no ser rendible fer-ho.
I és que les coses ordenades i clares sempre són millor que les coses desordenades i poc clares; en el cas de la Restauració, o es pot obrir o no es pot obrir, "si una cosa es diu, es fa i, si no es pot fer, es diu" i sempre de manera clara i concisa i sense cap mena d'error tant com sigui possible, així de simple. Una decisió clara en el sentit de prohibició d'obertura hauria de ser formulada sense cap mena de dubte i, això sí, amb tots els ajuts públics que siguin menester per al sector afectat pel tancament, i no val a dir que no es tenen recursos per a fer-ho, no haver pres la mesura sense tenir abans el suport econòmic imprescindible, si no es vol que la mesura impacti de manera injusta en uns més que no pas en d'altres. Les mesures actuals, encara que no sigui aquesta la intenció, crec que semblen més fetes per evitar que algú pugui argumentar que no se'l deixa treballar ja que, si no, no s'entén aquest galimaties d'horaris i excepcions.
I ja sabem que tot a l'Univers tendeix a la màxima entropia, al màxim desordre, però un esperaria del seu Govern precisament que apliqués l'energia necessària per capgirar aquesta tendència natural. Ja sabem com últimament sembla que vagi funcionant tot en el referent a la gestió d'aquesta crisi pandèmica; tanmateix, una cosa és que la nostra Societat sigui "entròpica" i una altra cosa és que els nostres governants sembli que no facin bé les seves previsions en el moment de prendre segons quina decisió i es decretin normes que semblen més un galimaties o un desgavell i tot això, amb l'agreujant d'unes eleccions catalanes al costat. En poques paraules, cal prendre mesures per lluitar contra la pandèmia, sí rotund, però també cal tenir els recursos necessaris per ajudar els afectats d'una manera efectiva, no s'ha d'augmentar el desgavell a cada decisió que es pren, sinó, els governants fan un mal servei a la Societat.
Tortosa, 20-12-2020. Economista C.E.C. núm 13147.