Les xarxes socials tenen molta capacitat mobilitzadora autònoma, creativa i individual. S’ha de conèixer el que consumeixen els nostres electors per poder crear una bona estratègia política a la xarxa. Els elements culturals i estètics de la gent juguen un paper igual d’important que els elements ideològics i hem de saber aprofitar-los. Interessa fer comunitat, crear fidelització a la xarxa i això s’aconsegueix aportant continguts que agradin a la gent. Ara el que cal és establir autèntiques converses amb els usuaris finals i no limitar-se a informar. Ara el poder ja no depèn només de la jerarquia, com abans, sinó de les idees i del talent que es pugui demostrar, vinguin de qui vingui, i qui ho faci liderarà la xarxa. La ciutadania ho sap i li agrada la informació sense intermediaris i on té la seva pròpia capacitat de control. La ciutadania exigeix al líder de la xarxa una informació continua, a qualsevol hora.
L’activitat digital es materialitza per “causes” amb una cultura política menys rígida i molt més transversal que aporta una major receptivitat de la gent. L’ interès i la preocupació de com integrar aquesta política 2.0 és cada vegada més gran, tot i que hi ha encara massa conservadorisme. S’ha de crear una bona estratègia per sumar adeptes, aliats, però aquesta suma ha de començar per sumar aliats internament, és a dir, dintre del propi partit. Encara hi ha massa incomprensió i queixes d’alguns sectors dels partits cap als sectors digitals o dels ciberactivistes. És l’actitud de distància cap al desconeixement i la creença encara que la política 2.0 està únicament lligada a joves o frikis. Necessitem fer més pedagogia en aquest sentit, guanyar-nos el reconeixement i el respecte necessari per aconseguir més seguidors i activistes a la xarxa dins el partit. Sense majories internes no aconseguirem que els canvis 2.0 avencin i es consolidin.
També explicava l’altre dia l’Antoni Gutiérrez-Rubí que cal fer cada vegada més, una política de butxaca. Deia que a Espanya encapçalem l’accés a les xarxes socials a tota Europa a través del mòbil i va en augment. Aplicacions com Twitter i Facebook han guanyat molts més seguidors al mòbil i estem a un punt on tot es pot fer pel mòbil, i evidentment també la política (sms, web mòbil, discursos, aplicacions, codis qr, campanyes...). Ara fins i tot ja no cal ni un ordinador per a twittejar; 140 caràcters (que coincideixen amb els dels SMS als Estats Units), un estil de microblogging instantani molt àgil i pràctic. Cada vegada més, el Twitter és un mitjà clau per cohesionar la xarxa amb missatges clars, efectius i eficients. En política també hem de ficar-nos a la butxaca de la gent, a la butxaca del nostre electoral, arribant on ells arriben. Es tracta d’estar on està la gent, seduint-los també a la butxaca.
I com molt bé va dir el President José Montilla l’altre dia a la jornada de diàlegs en el seu discurs, cal tenir molt clar com s’ha de treballar a la xarxa “No espereu consignes, no us demano que sigueu soldats digitals esperant ordres i jerarquies (...) la xarxa no entén ni d’uniforme, quasi ni de sigles. La xarxa entén de causes. I a nosaltres ens fan falta activistes crítics i creatius, lliures i oberts a tot el món. Jo no vull un activisme de clonació, no fem de la xarxa una trinxera digital, sinó un espai de debat.”...hem de ser la seva veu a la xarxa però amb transparència i llibertat, garantint tres principis polítics que no ha de perdre la xarxa; universalitat, neutralitat i equilibri.
La xarxa ha creat una nova realitat en un moment concret, en un moment on la societat reclamava nous paradigmes, noves formes de participació, d’opinió, de debat... A la xarxa s’han trobat bones opcions amb la comunicació 2.0 on s’han arribat a tocar moltes sensibilitats que fugien de lideratges massa jerarquitzats. Els activistes poden ser molt més independents i participar de forma compromesa amb la causa, acabant fent xarxa cadascun per si mateix.
“No pot existir un líder sense una tribu, ni una tribu sense un líder” i qui lideri la xarxa, qui faci les coses correctes em política 2.0 a la xarxa, qui connecti millor amb la ciutadania per la via digital...marcarà la diferencia....