Revista Solidaridad

El agónico sufrimiento de la infancia de África, ¿por qué?

Por Iñaki Iñaki Alegria @InyakiAlegria

IMG_3730 IMG_3731 IMG_3557

El agónico sufrimiento de la infancia de África, ¿por qué?

Publicado en el Facebook de Manos Unidas

https://www.facebook.com/mansunides?fref=ts

Entro en la sala de graves. 10 camas. 10 niños y niñas. Reina el silencio, tan solo  interrumpido por gemidos entrecortados de sufrimiento que se mezclan los de un niño con los de otro a modo de tétrica sinfonía.

Madres. Algún padre. En la primera cama una pequeña niña estirada de dos años de vida a más estirar. Mi mirada se centra en su rostro. De sus labios entreabiertos tan solo salen gemidos entrecortados. Su mirada está cerrada. Con cariño y delicadeza procedo a abrirla, pero no me encuentro con una mirada brillante que me mire atónita… me encuentro con una pupila que ha perdido el brillo sin mirar a ningún lado…

¿Por qué? Inevitable pregunta.

¿Por qué? ¿Por qué esta pobre niña tiene que estar postrada en la cama sufriendo lo que no os puedo describir sin tener acceso a medios para aliviar el dolor y sufrimiento? ¿Por qué?

¿Por qué ella? ¿Por qué ellas?

¿Por qué tantos niños y sobretodo niñas siguen muriendo de enfermedades que tienen cura?

¿Por qué tantos niños y sobretodo niñas siguen sufriendo aquello que tiene alivio?

¿Por qué?

—————————

L’Iñaki ens envía un nou text des de l’Hospital de Cubal d’Angola, on el jove pediatra ha estat fent un voluntariat:

(Publicat al Facebook de Mans Unides:

https://www.facebook.com/mansunides?fref=ts
PER QUÈ?

Entro a la sala de greus. 10 llits. 10 nens i nenes. Regna el silenci, només interromput per gemecs entretallats de sofriment que es barregen els d’un nen amb els d’un altre a manera de tètrica simfonia.

Mares. Algun pare. Al primer llit una petita nena estirada de dos anys de vida a més estirar. La meva mirada es centra a la cara. Dels seus llavis entreoberts només surten gemecs entretallats. La seva mirada està tancada. Amb afecte i delicadesa procedeixo a obrir-la, però no em trobo amb una mirada brillant que em miri atònita… em trobo amb una pupil • la que ha perdut la brillantor sense mirar a cap costat…

Per què? Inevitable pregunta.
Per què? Per què aquesta pobra nena ha d’estar postrada al llit patint el que no us puc descriure sense tenir accés a mitjans per alleujar el dolor i sofriment? Per què?

Per què ella? Per què elles?
Per què tants nens i sobretot nenes segueixen morint de malalties que tenen cura?
Per què tants nens i sobretot nenes continuen patint?
Per què?

Iñaki Alegria


Volver a la Portada de Logo Paperblog