Hoy, dos obras de arte juntas. Una preciosa imagen de Judith Lloret Lansaque, y una poesía de Mireia Muntané que la complementa. Disfrutad:
Ja no et puc dibuixar
amb les paraules,
t’haig d’agafar el cor
amb les mans,
sentir-ne l’escalfor,
admirar-ne els colors, i
del sentiment,
palpar el brot
de la bogeria naixent.
T’espero al bosc màgic,
allà on som transparents
on la música és silenci i
el silenci és enamorament.
———————————————
Ya no te puedo dibujar
con las palabras,
tengo que coger el corazón
con las manos,
sentir el calor,
admirar sus colores, y
del sentimiento,
palpar el brote
de la locura naciente.
Te espero en el bosque mágico,
allí donde somos transparentes
donde la música es silencio y
el silencio es enamoramiento.