"(...) Donades aquestes interpretacions contraposades, no és sorprenent que la Generalitat procedís amb relativa cautela a l'hora de desenvolupar la seva política lingüística.
El 1980 es va crear la Direcció General de Política Lingüística, la cap de la qual seria Aina Moll. En l'entrevista que li vaig fer, la directora general afirmava que l'objectiu lingüístic a llarg termini era establir el català com a llengua territorial de Catalunya i, per tant com a única llengua oficial. Esperava que el català es convertís en la llengua normal de comunicació, pública i inter-grupal, per mitjà de canvis voluntaris.
La Direcció va decidir tractar la consecució de l'objectiu últim com un procés que es desenrotllava en diverses etapes de transició, que tindria lloc durant el temps d'una generació i que dependria principalment de les escoles per a la seva execució"
Identitat i contacte de llengües a Barcelona. (traducción del original en inglés de 1989) Kathryn A. Woolard, Ed. La Magrana, Barcelona 1992, pp107-108.(Por otro lado todo el libro es altamente recomendable. Su estudio, aunque relata una realidad que vivimos día a día, por tanto bien conocida, y que en ciertos aspectos está muy desfasado -en especial en el de la aún no desarrollada preponderancia educativa e institucional del catalán- pone en evidencia mucho de lo tácito e innombrado que hay en las actitudes lingüísticas y el contacto de identidades.)Los subrayados son míos.Relacionada: El principal objetivo lingüístico de la Generalitat