Revista Solidaridad

Entrevista Diari de Sabadell : Cuando damos una cosa es cuando realmente la tenemos

Por Iñaki Iñaki Alegria @InyakiAlegria

IÑAKI ALEGRIA, MIRADA ETÍOPE: «Cuando damos una cosa es cuando realmente la tenemos»

By Victor Colomer donde 21 de marzo 2015

El pediatra barcelonés Iñaki Alegría Coll, 29, ya vive más en Etiopía que en Barcelona. Viaja cada año en el país africano donde salva de la muerte tantos niños como puede … pero no todos.
Colabora con Manos Unidas y martes estará en Sabadell.

IMG_5802

De dónde sale tanta energía?
Hace ocho años aterricé en Honduras como estudiante de medicina. Trabajar con los pobres de zonas rurales me marcó profundamente y me implicó para siempre en la cooperación internacional.

Continuaste en Senegal.

Trabajando en el Hospital de Granollers veía los senegaleses por la calle y me preguntaba que les lleva a jugarse la vida en una patera para venir aquí. Fui y descubrí la felicidad, la tristeza, el hambre, la vida y la muerte.

Y finalmente Etiopía.

Quería conocer de primera mano cómo viven madres y niñas en uno de los países más pobres del planeta.

Parece que esto engancha

Sí . Desde que pisé Gambo, mi alma ya quedó atrapada. Nunca más volvió a marchar. Allí empezó todo. La mirada etíope cambió mi vida.

Dices en el libro que tu experiencia en Gambo es espiritual.

He aprendido que dar es ser.Cuando damos algo es cuando realmente la tenemos. Todo lo que tenemos, pero no podemos dar, en realidad no lo tenemos. El fin de todo no es poseer, es dar.

Un ejemplo.

Cuando ves llegar a Ruziya en brazos de su madre porque ella no puede ni andar, no tiene fuerzas para sostener su cuerpo porque no ha comido y está severamente desnutrida.

IMG_8730

La curaste?
Un mes después de recibir los cuidados y alimentos adecuados, Ruziya marchaba del hospital corriente y con una gran sonrisa me abrazó muy fuerte.

Todo un premio.

Es cuando te das cuenta que por Ruziya ha valido la pena la tu presencia, tu amor … En el mundo hay muchas Ruziyas esperándonos, muchas Ruziyas que nos requieren cada uno de nosotros.

Algunas Ruziyes acaban muriendo?

Lo peor es cuando ves morir niños que ahí vivirían. La mayoría menores de 5 años.

De qué mueren?

La gran mayoría por deshidratación debido a diarreas, neumonías o bronquitis. Es decir, enfermedades bien conocidas, que se podrían prevenir y tratar. Me afecta mucho ver que se está muriendo un niño que no le toca. Pero muchos llegan tan graves que ya no se puede hacer nada.

Esto te vuelve más fuerte, más débil, más escéptico, más rabioso?

Es muy triste, pero nos hemos inmunizado ante las cifras. Leemos en las noticias que cada año mueren miles de niños de hambre, pero no nos hacemos a la idea de lo que significa.

Las cifras son tan frías que por eso prefiero hablar de Ruziya, Abdulakim, Mikael … De su desnutrición severa, del hambre que pasan. Detrás de cada nombre hay una historia y una mirada.

Por qué tienes tan claro que ayudar a los demás nos hace felices, pero la mayoría no lo hacemos?

Mi felicidad es que los demás sean felices. La auténtica felicidad sólo existe cuando compartes y haces felices a los demás.

En el libro hablas de Saint Exupery.

Porque el Principito decía “lo esencial es invisible a los ojos. Sólo se ve bien con el corazón “. Aprendemos pues a mirar con el corazón, a ver lo invisible, buscar la felicidad de los demás.

Te quedarías en Etiopía para siempre?

Un día me iré sin billete de vuelta. Marcharé con la cabeza y el corazón en Etiopía para dedicarme a los niños y niñas más necesitados todo el tiempo que sea necesario.

De verdad lo harás?

Si viajas con billete de vuelta, no te puedes involucrar a largo plazo. Iré en Etiopía dispuesto a dedicar todo el tiempo y esfuerzo necesario para la mejora de su vida, y si es toda la vida, toda la vida. Lo haré encantado.

El mundo va cada día a peor o mejor?

Dicen que en los últimos años Etiopía está creciendo a una velocidad del 10% y debe ser así, pero …

No te lo crees?

La realidad es que a Gambo, a la zona rural del sur del país, los niños y niñas siguen muriendo de hambre.

Dunaong.org

MARTES EN LA LLAR

Iñaki Alegría estará el martes en la Llar del Llibre  para presentar su libro, de textos y fotos sobrecogedores, Alegría con Gambo.
Hablará también de su ONG, Duna pequeños granos de arena, que da herramientas a voluntarios («luchadores anónimos» dice él) para colaborar en sus proyectos. Para los demás basta con dar un euro al mes. Puede hacerlo a https://www.teaming.net/alegriaambgambo-alegriaetiopia.

IMG_7968

Publicado en , INTERNACIONAL , SALUD , SOLIDARIDAD | Leave a response

———————-

IÑAKI ALEGRIA, MIRADA ETÍOP : «Quan donem una cosa és quan realment la tenim»

By Victor Colomer on 21 març 2015

El pediatra barceloní Iñaki Alegria Coll, 29, ja viu més a Etiòpia que a Barcelona. Viatja cada any al país africà on salva de la mort tants nens com pot… però no tots.
Col·labora amb Mans Unides i dimarts serà a Sabadell.

IMG_5802

D’on surt tanta energia?
Fa vuit anys vaig aterrar a Hondures com estudiant de medicina. Treballar amb els pobres de zones rurals em va marcar profundament i em va implicar per sempre en la cooperació internacional.
Vas continuar al Senegal.
Treballant a l’Hospital de Granollers veia els senegalesos pel carrer i em demanava què els porta a jugar-se la vida en una pastera per venir aquí. Hi vaig anar i vaig descobrir la felicitat, la tristesa, la fam, la vida i la mort.
I finalment Etiòpia.
Volia conèixer de primera mà com viuen mares i nenes en un dels països més pobres del planeta.
Sembla que això enganxa.
Sí. Des que vaig trepitjar Gambo, la meva ànima ja va quedar atrapada. Mai més va tornar a marxar. Allà va començar tot. La mirada etíop va canviar la meva vida.
Dius en el llibre que la teva experiència a Gambo és espiritual.
He après que és ser dóna. Quan donem alguna cosa és quan realment la tenim. Tot allò que tenim, però no podem donar, en realitat no ho tenim. La fi de tot no és posseir, és donar.
Un exemple.
Quan veus arribar a Ruziya en braços de la seva mare perquè ella no pot ni caminar, no té forces per sostenir el seu cos perquè no ha menjat i està severament desnodrida.

IMG_8730

La vas curar?
Un mes després de rebre les cures i aliments adequats, Ruziya marxava de l’hospital corrent i amb un gran somriure em va abraçar ben fort.
Tot un premi.
És quan t’adones que per Ruziya ha valgut la pena la teva presència, el teu amor… Al món hi ha moltes Ruziyas esperant-nos, moltes Ruziyas que ens requereixen a cada un de nosaltres.
Algunes Ruziyes acaben morint?
El pitjor es quan veus morir nens que aquí viurien. La majoria menors de 5 anys.
De què moren?
La gran majoria per deshidratació a causa de diarrees, pneumònies o bronquitis. És a dir, malalties ben conegudes, que es podrien prevenir i tractar. M’afecta molt veure que s’està morint un nen que no li toca. Però molts arriben tan greus que ja no és pot fer res.
Això et torna més fort, mès dèbil, més escèptic, més rabiós?
És molt trist, però ens hem immunitzat davant les xifres. Llegim en les notícies que cada any moren milers de nens de fam, però no ens fem a la idea del que significa.
Dígam-ho tu.
Les xifres són tan fredes que per això prefereixo parlar de Ruziya, Abdulakim, Mikaeli… De la seva desnutrició severa, de la fam que passen. Darrera cada nom hi ha una història i una mirada.
Per què tens tan clar que ajudar els demés ens fa feliços, però la majoria no ho fem?
La meva felicitat és que els altres siguin feliços. L’autèntica felicitat només existeix quan comparteixes i fas feliços als altres.
En el llibre parles de Saint Exupery.
Perquè el Petit Príncep deia “l’essencial és invisible als ulls. Només s’hi veu bé amb el cor”. Aprenem doncs a mirar amb el cor, a veure l’invisible, a buscar la felicitat dels altres.
Et quedaries a Etiòpia per sempre?
Un dia me n’aniré sense bitllet de tornada. Marxaré amb el cap i el cor a Etiòpia per dedicar-me als nens i nenes més necessitats tot el temps que sigui necessari.
De debò ho faràs?
Si viatges amb bitllet de tornada, no et pots involucrar a llarg termini. Aniré a Etiòpia disposat a dedicar tot el temps i esforç necessari per a la millora de la seva vida, i si és tota la vida, tota la vida. Ho faré encantat.
El món va cada dia a pitjor o a millor?
Diuen que en els darrers anys Etiòpia està creixent a una velocitat del 10% i deu ser així, però…
No t’ho creus?
La realitat és que a Gambo, a la zona rural del sud del país, els nens i nenes continuen morint de fam.
Dunaong.org

DIMARTS A LA LLAR

Iñaki Alegría serà  dimarts a la Llar del Llibre per presentar el seu llibre, de texts i fotos corprenedors, Alegria con Gambo.
Parlarà també de la seva ONG, Duna petits grans de sorra, que dona eines a voluntaris («lluitadors anònims» en diu ell)per col·laborar en els seus projectes. Pels demés n’hi ha prou amb donar un euro al mes. Podeu fer-ho a https://www.teaming.net/alegriaambgambo-alegriaetiopia.

IMG_7968


Volver a la Portada de Logo Paperblog