(La versión en castellano está a continuación de la catalana)
Vull votar el 9N. Votar no pot fer mai mal a ningú, i menys quan el que podrà convocar el Govern és una consulta, no un referèndum vinculant. No entenc quin problema hi ha a conèixer l’opinió de la gent.
Jo no vull la independència de Catalunya perquè m’il·lusiona molt més el repte de lluitar per la regeneració de l’Estat. No veig cap avantatge a la independència ni tinc cap sentiment patriòtic que em faci desitjar-la, però, evidentment, respecto profundament tot aquell qui tingui el somni de viure en una Catalunya independent.
La mobilització d’avui ha tornat a ser un èxit rotund. Però que es deixin d’eufemismes: no era una mobilització per la consulta, sino per la independència, com ho han estat les dels anys anteriors. Jo no em mobilitzaré mai per la independència, com no ho faré per la unitat de l’Estat. Els patriotismes em posen malalt. Com va dir Lorca: “Estoy más cerca del buen chino que del mal español. Soy un hombre de este mundo y hermano de todos. No creo en las fronteras políticas“.
Tampoc no em mobilitzaré mai al costat dels qui han maltractat l’Estat del benestar, dels que han fet de la política un mitjà per enriquir-se, dels que retallen per convenciment ideològic amb l’excusa de la crisi.
S’especula ara amb què si la maquinària de l’Estat impedeix la consulta el Govern convocarà eleccions plebiscitàries amb la pretensió que tots els partits que donen suport a la consulta formin una llista unitària.
Jo sóc votant d’ICV. No hi milito ni militaré mai ni en aquesta ni en cap altra formació política, però m’identifico força amb el programa polític d’Iniciativa. Ara bé, si acaben afegint-se a aquesta llista unitària per la independència, que no comptin amb el meu vot. Jo no votaré mai CiU. La independència és un objectiu polític totalment legítim, però segons el meu parer, absolutament secundari, així que mai donaré suport a cap partit, coalició o llista unitària que prioritzi les qüestions sobiranistes o identitàries sobre les polítiques socials, que són les que realment tenen incidència sobre la població.
Quiero votar el 9N. Votar no puede hacer nunca daño a nadie, y menos cuando lo que podrá convocar el gobierno catalán es una consulta, no un referéndum vinculante. No entiendo qué problema hay en conocer la opinión de la gente.
Yo no quiero la independencia de Catalunya porque me ilusiona mucho más el reto de luchar por la regeneración del Estado. No veo ninguna ventaja a la independencia ni tengo sentimiento patriótico alguno que me haga desearla, pero, evidentemente, respeto profundamente a quien tenga el sueño de vivir en una Catalunya independiente.
La movilización de hoy ha vuelto a ser un éxito rotundo. Pero que se dejen de eufemismos: no era una movilización por la consulta, sino por la independencia, como lo han sido las de los años anteriores. Yo no me movilizaré nunca por la independencia, como no lo haré por la unidad del Estado. Los patriotismos me ponen enfermo. Como dijo Lorca: “Estoy más cerca del buen chino que del mal español. Soy un hombre de este mundo y hermano de todos. No creo en las fronteras políticas“.
Tampoco me movilizaré nunca junto a quienes han maltratado el Estado del bienestar, de los que han hecho de la política un medio para enriquecerse, de los que recortan por convencimiento ideológico con la excusa de la crisis.
Se especula ahora con que si la maquinaria del Estado impide la consulta el Govern convocará elecciones plebiscitarias con la pretensión de que todos los partidos que apoyan a la consulta formen una lista unitaria.
Yo soy votante de ICV. No milito ni militaré nunca ni en esta ni en ninguna otra formación política, pero me identifico bastante con el programa político de Iniciativa. Ahora bien, si acaban añadiéndose a esa lista unitaria por la independencia, que no cuenten con mi voto. Yo no votaré nunca a CiU. La independencia es un objetivo político totalmente legítimo, pero según mi parecer, absolutamente secundario, así que nunca apoyaré a ningún partido, coalición o lista unitaria que priorice las cuestiones soberanistas o identitarias sobre las políticas sociales, que son las que realmente tienen incidencia sobre la población.