És cert que a causa de la crisi els abandonaments van augmentar un 43% l'any 2010 a tot Catalunya i que, només a l'àrea metropolitana, es van recollir 3000 gossos i gats. És cert que aquest augment suposa un cost força elevat pels ajuntaments, concretament una mitjana de 8 euros per dia. És cert que quan es va fer la llei no es van posar prou mitjans per poder assumir les conseqüències del No sacrifici. Però, preguntem-nos si realment és just i ètic el què es pretén fer i si no hi ha altres solucions millors que aquesta per ajudar les gosseres. Els animals de companyia són responsabilitat de tots perquè som nosaltres qui els abandonem. Són éssers vius que mereixen viure i mereixen segones oportunitats. Fins quan anirem enrere i no veurem el valor social que tenen cap a les persones. Sacrificar per poder fer lloc per nous animals? Sacrificar per evitar despeses? Per què no es retalla per altres bandes? I si es posessin més mitjans per fomentar seriosament les adopcions? És indignant que a aquest país no siguem capaços de trobar una via alternativa a la matança. Hauríem de prendre exemple d'algunes protectores com la Societat Protectora d'animals de Mataró (SPAM), que ha estat capaç de trobar sortida i un us social als gossos que recull. Dedica una part dels gossos a rehabilitar presos de les presons, fent unes sessions en què els presos ensinistren els gossos, de manera que creïn vincles, que fomentin l'afectivitat i que recuperin la seguretat en ells mateixos. Considero una gran labor i una forma molt intel·ligent de treure profit d'aquests animals abandonats. Alhora els gossos es beneficien perquè aprenen a ser ensinistrats, recuperen la confiança en els humans i es preparen per ser adoptats de nou. I així, els gossos no són simplement una molèstia que s'emmagatzema a unes instal·lacions que costen diners. Per què no poden fer el mateix les gosseres municipals? Per què? Massa preguntes sense resposta.
És cert que a causa de la crisi els abandonaments van augmentar un 43% l'any 2010 a tot Catalunya i que, només a l'àrea metropolitana, es van recollir 3000 gossos i gats. És cert que aquest augment suposa un cost força elevat pels ajuntaments, concretament una mitjana de 8 euros per dia. És cert que quan es va fer la llei no es van posar prou mitjans per poder assumir les conseqüències del No sacrifici. Però, preguntem-nos si realment és just i ètic el què es pretén fer i si no hi ha altres solucions millors que aquesta per ajudar les gosseres. Els animals de companyia són responsabilitat de tots perquè som nosaltres qui els abandonem. Són éssers vius que mereixen viure i mereixen segones oportunitats. Fins quan anirem enrere i no veurem el valor social que tenen cap a les persones. Sacrificar per poder fer lloc per nous animals? Sacrificar per evitar despeses? Per què no es retalla per altres bandes? I si es posessin més mitjans per fomentar seriosament les adopcions? És indignant que a aquest país no siguem capaços de trobar una via alternativa a la matança. Hauríem de prendre exemple d'algunes protectores com la Societat Protectora d'animals de Mataró (SPAM), que ha estat capaç de trobar sortida i un us social als gossos que recull. Dedica una part dels gossos a rehabilitar presos de les presons, fent unes sessions en què els presos ensinistren els gossos, de manera que creïn vincles, que fomentin l'afectivitat i que recuperin la seguretat en ells mateixos. Considero una gran labor i una forma molt intel·ligent de treure profit d'aquests animals abandonats. Alhora els gossos es beneficien perquè aprenen a ser ensinistrats, recuperen la confiança en els humans i es preparen per ser adoptats de nou. I així, els gossos no són simplement una molèstia que s'emmagatzema a unes instal·lacions que costen diners. Per què no poden fer el mateix les gosseres municipals? Per què? Massa preguntes sense resposta.