L’àvia, que estava al càrrec dels nens, en sentir els crits del petit, va córrer a agafar-lo. Poc més tard un helicòpter es va endur l’Infant a l’hospital però va morir només arribar-hi. L’avi, pres de la desesperació, no va esperar a què arribés la Guardia Civil i va penjar el gos com a venjança irracional.
Segons els veïns ningú havia vist mai el Pit bull, en canvi si que coneixien els altres gossos de la família, que els passejaven sovint. Està clar que aquest animal no tenia cobertes les seves necessitats correctament. Si no el passejaven i havia de passar la seva joventut (tenia 2 anys) en un recinte de 3 mentres aquest gos no podia desfogar l’enorme energia que caracteritza la raça i probablement s’estava convertint en una bomba de rellotgeria a punt d’explotar. Per què l’àvia no va estar prou al cas per evitar que el nen s’acostés al tancat? No sabem què va provocar l’atac, podria ser que el nen hagués molestat el gos o simplement que ningú li hagués ensenyat a distingir entre una presa de caça i un nen.
És culpable un animal de actuar segons el seu instint i segons li han ensenyat? És culpable de confondre un nen amb un perill? És culpable de tenir una força bruta capaç de matar? La resposta evident és que no és culpable i per tant no mereix ser castigat amb la mort ni estigmatitzat com a raça perillosa.
QUE CAL FER PER EVITAR ACCIDENTS COM AQUESTS:
1.Cada raça, en funció dels seus orígens, té unes unes necessitats o d'altres. Les races grans, necessiten una dosi diària d’exercici més alta que les petites per descarregar energia, alliberar els seus instints de forma correcta, sentir-se realitzats per després poder gaudir de calma mental quan han d’estar a casa. Si no complim amb aquestes necessitats diàries un gos pot acabar patint diversos trastorns psicològics que derivin o bé en automutilacions, en una ansietat que els faci trencar coses, o en agressivitat.
2.L’educació és fonamental. Siguin quins siguin els instints o l’estructura física d’un gos pot ser d’allò més pacífic, carinyós i respectuós si se l’educa des de cadell. Cal una bona socialització entre els 2 i 4 mesos en què li ensenyem a relacionar-se amb altres gossos, gats i nens. D’aquesta manera aprendrà a distingir què pot atacar i què no. Educar també és posar límits al seu comportament i deixar clar a l’animal quines conductes ha de repetir. Mai castigar i menys amb l’agressió física. Això només augmentarà el risc que el gos sigui agressiu.
3.Ensenyar els nens a respectar els gossos, a jugar amb ells de forma moderada i no permetre que els estirin la cua o els molestin massa. Oi que a nosaltres no ens agradaria que ens pessiguessin o ens fessin mal constantment?
4.Molt important: per molt que confiem en els nostres gossos NO HEM DE DEIXAR MAI SOL UN NEN I UN GOS perquè no podem saber què li farà el nen al gos i pitjor encara, no podem garantir mai la reacció d’un animal, precisament perquè és un animal.
Aquests requisits bàsics es tradueixen en un fonamental sense el qual cap d’ells serà possible: RESPONSABILITAT. Hem de ser humils i reconèixer que els únics responsables d’aquests successos som els éssers humans. Mai podem acusar el nen que no té us de raó ni noció de perill, ni el gos, que només actua segons el seu instint i aprenentatge, sense malicia ni intencionalitat. Procurem ser més justos amb els gossos, que són capaços d’estimar i de ser fidels com ningú. Sabeu que el Pit bull és una de les races més fidels a l’amo que serà capaç de morir per protegir-lo?