Hace poco pude conocer una historia que me llamó mucho la atención y que quiero compartir con vosotros. Se trata de Albert Casals, un chico apasionado de los viajes (ha viajado y en ocasiones sólo a casi todo el mundo) y de la literatura, habiendo escrito dos libros, todo ello antes de los 22 años. Estos dos hechos ya serían suficientemente reseñables, todo ello con el añadido de que Albert tiene que utilizar silla de ruedas a causa de una leucemia desde que era niño.
Tras ello Albert continuó estudiando y, tiempo después, viajando y escribiendo. También preguntándose porque las personas son felices o no:
“Al llarg de la meva vida, entendre per què hi havia tantes persones que no eren felices ha estat un dels reptes que més maldecaps m’ha portat. Amb el temps he acabat entenent que la resposta era molt més senzilla del que mai hauria imaginat: perquè no són lliures.”
En algunos de sus textos se tocan cosas muy propias de la Psicología Positiva, os dejo con otros extracto en catalán:
“Demà podríeu volar a l’Antàrtida. Podríeu saltar en paracaigudes. Podríeu batre el rècord Guiness del petó més llarg del món (prop d’un dia, no n’hi ha per tant). Podríeu deixar la vostra feina i la vostra família per convertir-vos en monjos budistes. Però, en canvi, el més probable és que us lleveu al matí, aneu a treballar, mireu la tele a la tarda i us n’aneu a dormir al mateix llit de sempre quan arribi la nit. D’acord, és molt possible que això (i tot el que comporta en termes d’estabilitat, comoditat, seguretat, etc.) sigui, genuïnament, el que més feliços us fa al món. Però sense superar la por al que desconeixeu, sense enfrontar-vos a l’absoluta i desbordant llibertat que en realitat tots tenim a les mans, com ho podeu arribar a saber del cert? .”
Os animo a entrar en su web, conocer su ejemplo y bucear en sus viajes y aventuras, precisamente desde esta voluntad de ser y sentirse libre que él mismo nos comentaba, no os lo perdais: