De origen muy humilde y talento muy destacado, con estos versos explicaba quién era:
Jo sóc fill de família molt humil,
tan humil que d'una cortina vella
una samarreta em feren. Vermella.
D'ençà d'aquesta samarreta,
no he pogut caminar per la dreta.
Cuando crees que estamos en un tiempo nuevo, que lo que ocurre ahora no ha ocurrido nunca, que nos lo hemos inventado nosotros ahora...pues no. Hace unos años ya ocurrió algo similar, y hubo gente que se encargó de dejar constancia de ello (por suerte). Os dejo con "El Diluvi", poema convertido en canción que creo que os va a gustar:
En Joan s'ha suïcidat!
No s'inquiete, senyora,
això ja sol passar.
Han robat al meu Banc!
No s'inquiete, senyora,
això ja sol passar.
Una bomba al carrer!
No s'inquiete, senyora,
això ja sol passar.
El meu fill és un bandarra!
No s'inquiete, senyora,
això ja sol passar.
El món s'està tornant boig!
No s'inquiete, senyora,
això ja sol passar.
Passa això i més,
i més i més.
I encara passa poc.
No es pot seguir igual
des que neixes fins que mors.
I un es cansa, senyora,
de menjar sempre el mateix.
I de comprar el diari,
i de dormir al mateix llit.
I un se sent humiliat
quan, afaitant-se la barba,
li conten contes de nen.
I tot acaba llavors,
amb això que em conta ara:
suïcidis, atracs i bombes,
bogeries i...
i més, senyora, i més.
Vostè d'això no en sap res.
No és jove i té molts diners.