No vull pagar l'abús dels peatges de les autopistes a Catalunya. Sobre tot després de veure que el mapa de les autopistes de peatge coincideix exactament amb el mapa polític de l'Espanya de 1850 que separa una Espanya "uniforme, puramente constitucional" d'un altre de "foral"--el País basc i Navarra--i als Paissos Catalans els nomena "territorios incorporados".
No vull pagar el canon de l'aigua per arbitrari. No vull pagar l'IVA que s'imposa al propi canon, que ja és un impost. Ni vull pagar per un aigua que no es pot beure i haver de pagar l'agua embotellada (que no mineral) a empreses que fan el possible per que l'aigua corrent no es pugui beure.
No vull pagar les tarifes de les companyies de telefonia per ser les més cares d'Europa. No vull pagar per un ADSL de 850kb al preu de 20megas.
No vull pagar el cèntim sanitari de la gasolina i, a sobre haver de pagar un euro per recepta. No vull pagar per les ortesis, ni les meves el dia que em facin falta ni les de tots els que les necessiten. No vull pagar el menjar si m'ingressen a l'hospital: faré dieta o em portaré un bocata de casa.
No vull pagar l'IBI fins que no posin un centre cívic al meu barri.
No vull pagar a la RENFE perquè sempre arriba tard, em fa viatjar dempeus i ha consagrat l'estació de Torredembarra com la més cutre de la geografia.
No vull pagar per que les escoles bressol acabin pujant les quotes. Ni les universitats les matrícules.
No vull pagar uns preus de pàrquing abusius. No vull pagar als intermediaris dels productes agrícoles. No vull pagar per veure els partits de futbol a la tele.
No vull pagar per diaris que diuen mentides continuadament. Prefereixo els gratuïts :-)
Però tampoc vull pagar l'IRPF per lladre. No marcaré la creueta per l'Església catòlica per que ells tampoc paguen. Ni la part autonòmica per que mai se sap que fa el govern català amb els calers.
Es clar que, com que no es pot no pagar, continuaré fent ús de la llibertat d'expressió per a queixar-me. Fins que em facin pagar també per escriure.
.