American pitbull terrier

 El Pitbull està condemnat a desaparèixer injustament per culpa dels successos mortals que no paren de sortir a les notícies. Convé que deixem d’etiquetar-los com a assassins perquè no són altra cosa que gossos amb els instints propis de la seva espècie. Això sí, més forts i que en males mans poden portar conseqüències nefastes.
 RAÇA: American Pitbull terrier
 CLASSIFICACIÓ: Grup II : Gossos de guarda i protecció/Molosoides.
 ORÍGENS: Anglaterra. Els seus origen exactes es desconeixen però sembla que va néixer als segle XVIII. La raça Pitbull, d’igual manera que tots els que tenen com a avantpassats els molosoides de combat, es van crear per lluitar contra toros. Comparteix orígens amb American Staffordshire Terrier doncs tots dos venen del i l’Staffordshire terrier, raça importada d’Anglaterra a EEUU a finals del segle XIX. Fins els anys 80 es considerava aquestes tres races com a una sola i va ser aleshores que cada raça va seguir camins diferents i se les va reconèixer com a tres diferents.

 TRETS FÍSICS: Molt robust, musculós i curt de llargada. La seva mandíbula s’anomena de tisora perquè en tancar-la encaixa perfectament. Això sumat a la força fan que la mossegada sigui molt perillosa. És una de les races a les quals se’ls tallaven les orelles per semblar més feres. Cada vegada es fa menys en l’actualitat. S’assembla molt als seus cosins American Staffordshire Terrier i l’Staffordshire terrier fins el punt que es poden confondre. TALLA: mitjana. COLOR: unicolor: marró fosc, marró clar, negre, gris, blanc; bicolor: blanc i negre, tigrat, marró i negre ALÇADA: 38-48 cm els mascles, 35-45 cm les femelles. PES: entre 15-28kg els mascles, entre14-23 kg les femelles. ESPERANÇA DE VIDA: 13 anys.
 CARÀCTER: Molt intel•ligent i lleial al seu amo fins la mort. És cert que és gos d’un sol amo però si se l’ensenya a respectar la resta de la família ho farà. Té un temperament fort, enèrgic i un instint de presa accentuat degut als seus orígens però això no el fa agressiu. És qüestió de domesticar aquests instints. Molt pendent de l’amo i per tant molt fàcil d’ensinistrar. Requereix una bona socialització amb altres gossos, amb nens i adults quan és cadell per evitar que sigui agressiu. És molt recomanable utilitzar-lo com a gos de treball o d’agility. Això ajudarà a satisfer les frustracions del gos i a equilibrar el seu caràcter. Es caracteritza per una alta capacitat de resistència al dolor, cosa que suposa un punt positiu alhora d’anar al veterinari.

 PUNTS DÈBILS
És una raça resistent a malalties i dolors. Només té tendència a patir afeccions de pell.
 QUÈ HEM D’EVITAR

• Tenir-lo lligat, tancat en un jardí, no donar-li motivacions. Necessita molt exercici, contacte humà. És precisament la falta d’aquestes necessitats la que porta a l’agressivitat alguns Pitbulls.
• Una educació basada en la força i al rigidesa. Aquest és un animal sensible que necessita mà firme però sense violència.
• Incentivar-li la agressivitat provocant-lo.

IDEAL PER:

• Persones que tinguin experiència en tenir gossos. És millor començar amb races més fàcils de portar.
• Persones disposades a donar molte exercici a l’animal i a educar-lo com cal.
• Persones molt responsables, que siguin conscients de la raça que tenen.
• Persones amb força física.

 
*RECORDEM: Un Pitbull ben socialitzat de cadell, educat en el respecte i sense frustracions per falta de treball, exercici i motivacions és un Pitbull equilibrat i bon company. L’agressivitat no és inherent en aquesta raça
  Els dos Pitbulls del César Millan són un exemple de caràcter equilibrat i bon comportament. Són la prova que és possible la convivència sana sense agressivitat amb aquesta raça.