Dead Can Dance

The Song of the Sibyl

La Unesco eleva el Cant de la Sibil·la a Patrimonio inmaterial de la Humanidad. Hay tradiciones que forman ya parte de las culturas de los pueblos más allá de lo estrictamente religioso. La Sibil·la es un canto profético que enriquece la noche de Navidad, antes de la liturgia eucarística. Proviene de un acróstico griego (siglo IV), que después San Agustín tradujo al latín, incluyéndolo en su conocido libro La ciudad de Dios. A partir del siglo X ya se puede encontrar el texto de la Sibil·la en diferentes lugares del Mediterráneo y, aunque inicialmente se cantaba en latín, a partir del siglo XIII se tienen documentadas las primeras versiones en catalán. Con la Conquesta, se incorporó la Sibil·la con la liturgia romana y el canto gregoriano a la celebración de la festividad de la Navidad en Mallorca.Esta popularización, conservando su pureza, es la mejor manera de respetar el  Patrimonio inmaterial, el mérito es de todos aquellos que lo han cantado alguna vez.Me gustaría dejaros esta música con la voz de Dead Can Dance (es impresionante), y también, os dejo la letra que tienen además un valor alegórico.
El cant de la Sibil·laEl jorn del judici
parrà el qui haurà fet servici.
Jesucrist, Rei universal,
homo i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada un lo just darà.
Ans que el judici no serà,
un gran senyal se mostrarà:
La terra gitarà suor
i tremirà de gran paor.
Terratrèmol tan gran serà
que les torres derrocarà;
les pedres per mig se rompran
i les muntanyes se fondran.
Los puigs i plans seran igual.
Allà seran los bons i mals,
reis, ducs, comtes i barons,
que de sos fets retran raons.
Gran foc del cel davallarà,
mar, fonts i rius, tot cremarà.
Los peixos donaran gran crit,
perdent son natural delit.
El sol perdrà la claredat,
mostrant-se fosc i alterat;
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.
Après vindrà, terriblement,
lo Fill de Déu Omnipotent:
de morts i vius judicarà;
qui bé haurà fet, allí es veurà.
Als bons dirà: -Fills meus, veniu,
benaventurats, posseïu
el regne que us està aparellat
des que el món va ésser creat.
Als mals dirà molt agrament:
-Anau, maleïts, an el torment;
anau, anau al foc etern
amb vostro príncep de lo infern.
Humil verge qui haveu parit
Jesús infant en esta nit,
vullau a vòtron Fill pregar
que de l'infern vulga'ns lliurar.
El jorn del judici
parrà el qui haurà fet servici.