Dogo alemany

 
Rere la seva aparença freda , ferotge i gegantina hi ha un gos ple de tendresa, afecte i tranquil•litat. És una joia gaudir d’un company tant entregat al seu amo com el Dogo Alemany. Cal conèixer-lo i estimar-lo doncs ell no demana res més.
RAÇA: Dogo Alemany o Gran Danès.
CLASSIFICACIÓ: Grup II: Gossos de guarda i protecció/Molosoide.
ORÍGENS: Alemanya. Es creu que el Dogo va tenir un avantpassat anomenat Alano. Era un gos que acompanyava el poble Alano quan van ser expulsats d’Àsia pels Hunos, al principi de la nostra era. Ara bé, l’avantpassat més proper del Dogo va ser el Ulmer dogger, procedent de la ciutat de Wurtemberg a Alemanya. Al segle XIX es buscava un nom oficial per la raça i va suscitar polèmica doncs diversos països es disputaven la paternitat del Dogo. Finalment el 1877 uns criadors de Berlín van imposar el nom de Dogo Alemany. Països com Gran Bretanya, encara ara no accepten l’autoria de la raça d’Alemanya i en diuen Gran Danès.
TRETS FÍSICS: Pèl molt curt.Orelles caigudes per naturalesa però abans els les tallaven de punxa. TALLA: Gran. COLOR: Atigrat; lleonat; gris; negre; arlequinat (blanc amb taques negres); castany. ALÇADA: mascle 80 cm, femella 72 cm. PES: de 60 a 80 kg. ESPERANÇA DE VIDA: 11 anys.
CARÀCTER: Tranquil, gens agressiu doncs sap que no li cal mossegar perquè amb la seva presencia ja imposa. Ara bé, és molt protector de l’amo i si realment el veu en perill atacarà. Desconfiat amb els estranys. Necessita molt exercici. De bon caràcter i adaptable a tot tipus d’ambients. És tremendament afectuós i juganer. Té molta sensibilitat. Molt obedient i ensinistrable. Això sí, se li ha de marcar disciplina per poder-lo dominar quan creix i no permetre que sigui dominant. El vincle amb el seu amo és molt estret i s’esmera molt en agradar-li . És conscient del seu enorme tamany per la qual cosa vigila molt de no trencar coses dins de casa.
PUNTS DÈBILS

• Els gossos de mida gran tenen freqüents problemes estomacals. Hi ha una afecció que és la dilatació i torsió de l’estomac que succeeix quan després d’haver menjat massa ràpid l’animal s’excita i salta provocant-li la mort. Per evitar accidents com aquest se li han de donar dues racions diaries de menjar i evitar que es mogui massa després.
• Pot tenir problemes articulars a les potes i s’ha de controlar molt mentre està en la fase de creixement. Pot adquirir males postures que després deformin el seu esquelet. Estar atents per si veiem que el gos no camina de forma normal i col•loca la pota malament.
• És una raça que necessita menjar molt però amb control. El veterinari ens dirà la dosi diària recomanada a mida que vagi creixent. El què cal evitar és donar-li de picar entre hores.
• Odia l’aigua així que se l’ha d’acostumar des de petit als banys, pel contrari de gran serà impossible acostumar-lo i dominar-lo.
• Té la pell sensible per tant s’ha de cuidar el lloc on dormi. Ha de ser un lloc tou perquè sinó li sortiran calls i nafres.

QUÈ HEM D’EVITAR

• Tenir-lo sol al jardí sense fer-li cas o lligat. Necessita el contacte constant amb els amos i molt exercici.
• Adquirir el cadell de cridadors aficionats o poc fiables, com en totes les races de gran tamany i gran mandíbula. És massa arriscat doncs no hi ha control de si els pares del cadell eren equilibrats o no i si acaba sent genèticament agressiu no el podríem controlar per la seva enorme força.

IDEAL PER

• Persones que facin exercici amb regularitat. El Dogo necessita grans passejades i espais per córrer a diari.
• Famílies amb nens. És molt respectuós amb els nens, pacient i abans d’ensenyar les dents si el molesten prefereix apartar-se.
• Persones capaces de controlar un animal tan gros. No és recomanable per persones grans.
• Tot tipus de vivendes: pis o casa, mentre se li proporcioni l’exercici que necessita.