El bulldog anglès

El Bulldog Anglès pot resultar una raça graciosa per la seva lletjor però qui el coneix bé sap que és molt més que això, és una de les millors races en quan a caràcter i compensa per la seva salut feble i punts dèbils diversos.
RAÇA: Bulldog Anglès.
CLASSIFICACIÓ: Grup IX: gossos de companyia./molosoide.
ORÍGENS: Anglès. Ve de l’antiguitat i és descendent dels molosos. Es creu que els avantpassats de l’actual Bulldog ja existien abans de l’Imperi Romà. A l’Edat mitja aquells gossos lluitaven contra toros i eren lluitadors agressius. A totes les èpoques hi ha senyals de la presencia de l’avantpassat del Bulldog però no és fins el 1632 que apareix la raça ja amb el nom actual. Cap al segle XIX gairebé es va extingir per culpa de la prohibició dels combats entre gossos i animals ferotges; va ser gràcies a una exposició canina a Birmingham que va tenir molt èxit pel seu nas xat i es va fundar un club i redactar l’estàndard. En aquell moment el Bulldog no era com el d'ara, s'assemblava més al Boxer. Es va anar seleccionant per fer una raça més baixa, més compacte i amb el cap més massís. I així va néixer l’actual Bulldog Anglès.
TRETS FÍSICS: de cos compacte, musculós, potes curtes. Cap massís, fort, braquicèfal. Pèl curt I llis. TALLA: mitjà. COLOR: blanc, lleonat, blanc amb taques lleonades, blanc i marró. ALÇADA: de 30 a 40 cm. PES: 25 kg, aprox. ESPERANÇA DE VIDA: entre 8 i 10 anys.
CARÀCTER: Actualment ja no queda ni rastre d’aquell gos agressiu que lluitava amb toros i óssos. S’ha convertit en tot el contrari: és tranquil, pacífic, molt apegat a l’amo, bon company, afectuós. És tan sensible que no suporta la brusquedat i si se’l renya estarà trist durant hores. Té caràcter, si alguna cosa el molesta ho farà saber però rares vegades arribarà a mossegar. És desconfiat amb els estranys pel seu instint de gos guardià. No necessita gaire exercici i es passa hores dormint. No és bordador, només borda quan és realment necessari.
PUNTS DÈBILS

• La seva pell requereix atenció diària. Com tots els gossos amb arrugues s’han de netejar perquè no se li facin ferides ni llagues.
• La seva respiració és dificultosa pel seu morro curt, com el Carlino o el Bulldog francés.
• S’estressa amb facilitat i per això no suporta la soledat ni tampoc l’excés de sorolls al seu voltant.
• La seva tendència a bavejar pot resultar molt incòmode per les persones.
• La calor el perjudica enormement. Molt de compte en treure’l a passejar a les hores de més calor a l’estiu.
• Els parts són complicats per la femella i necessita ajuda veterinària, doncs el cap dels cadells és massa gran.

QUÈ HEM D’EVITAR

• Deixar-lo sol a casa, ho porta molt malament. És molt recomanable tenir un altre Bulldog perquè es facin companyia.
• Els llocs calorosos. Pateix molt i pot morir fàcilment d’un cop de calor.
• Renyar-lo amb duresa.

IDEAL PER

• Per qualsevol tipus de persona i d’entorn tret d’aquells que vulguin un gos per córrer o fer molt exercici. El Bulldog necessita passejades tranquil•les i curtes doncs l’excés d’exercici l’ofega.
• Per conviure amb nens, amb persones grans i amb gent jove.