Revista España

El oblidat sr. d. eduard toda i güell, a la barcelona d' abans, d' avui i de sempre...2-04-2017...!!!

Por Trini @mtvotrinidad

MI VIDA Y MI HISTORIA
EL OBLIDAT SR. D. EDUARD TODA I GÜELL, A LA BARCELONA D' ABANS, D' AVUI I DE SEMPRE...2-04-2017...!!!Sr. D. Eduard Toda i Güell, cònsol, escriptor, egiptòleg, historiador i gestor i defensor del patrimoni cultural, històric i artístic va néixer a Reus, a cal Cardenyes (l’antiga casa número 1 del carrer de Jesús, on avui hi ha cal Navàs), el 9 de gener de 1855.------------------Gracias a mi amigo Jordi Pascual,que ayer me obsequió,unos excelentes documentales, y a mi querida y guapa Nùria con una cosa muy personal , muchas gracias Nùria, besos y abrazos.
_________________________


EL OBLIDAT SR. D. EDUARD TODA I GÜELL, A LA BARCELONA D' ABANS, D' AVUI I DE SEMPRE...2-04-2017...!!!
Fill natural, reconegut judicialment, d’un exalcalde de Reus d’origen riudomenc, el jove Eduard va ser criat i educat per la mare i per l’oncle matern, el conegut periodista i polític reusenc Josep Güell i Mercader. Tot i que dos anys i mig més jove, Toda va ser company d’estudis primaris i secundaris d’Antoni Gaudí i Josep Ribera, amb qui va col·laborar en la realització de la revista juvenil manuscrita El Arlequín (1867-1868) i en la redacció d’un innocent però agosarat projecte de restauració de Poblet (1870). Precisament sobre aquest monestir va redactar, composar tipogràficament i editar el seu primer llibre: Poblet: descripion històrica (sic, 1870), quan només tenia quinze anys i ja posseïa el títol de “Bachiller en Artes”.

Carrera consular
Estudiant exemplar, féu la carrera de Dret a Madrid. Gràcies a la seva facilitat pels idiomes, inicià ben aviat una ràpida i brillant carrera consular, que el portà a conèixer in situ llocs tan exòtics com la Xina o Egipte, a més de diverses i importants ciutats portuàries i comercials europees (com Hèlsinki, l’Havre, París, Londres i Hamburg).
La seva curiosiat i les seves excel·lents aptituds el van portar a interessar-se, entre altres temes, per la vida i la cultura xineses, i per l’arqueologia egípcia (va excavar la tomba intacta de Sennedjem i és considerat el primer egiptòleg català ) i per la pervivència de la llengua catalana a l’Alguer, tot publicant llibres tan destacats com La vida en el celeste imperio (1887), A través del Egipto (1889) i L’Alguer. Un poble català d’Itàlia (1888). Entre d’altres, i a més de la Xina i Egipte, ja esmentats, i de diversos indrets del Pròxim Orient, Toda va poder visitar països com la Índia, Siam (actual Tailàndia), Anam (actual Vietnam), Cambodja, Corea, Japó i les Filipines. Com a expert en temes relacionats amb la seva funció pública (fronteres, aranzels, contraban, convenis comercials amb altres països, etc.), redactà un manual de Derecho consular de España (1889), va portar a terme diverses missions consulars especials, participà activament en la consecució de diversos tractats o convenis internacionals de comerç (amb Alemanya, Portugal, Itàlia, Àustria, etc.) i actuà com a secretari en els acords de pau signats amb els Estats Units arran de la guerra de Cuba.
Quan deixà l’exercici consular (l’any 1901), Toda s’establí com a home de negocis a Londres, com a representant de la important naviliera basca Sota & Aznar. L’èxit dels seus afers econòmics (especialment afavorits per la Primera Guerra Mundial, atesa la neutralitat d’Espanya) va facilitar que es pogués retirar quan encara era relativament jove. En tornar a Catalunya, l’any 1919, Toda es va establir a l’antic monestir d’Escornalbou, que havia comprat dotze anys abans i que havia fet reconstruir com si fos un castell.EL OBLIDAT SR. D. EDUARD TODA I GÜELL, A LA BARCELONA D' ABANS, D' AVUI I DE SEMPRE...2-04-2017...!!!
A Escornalbou, on va aplegar una importantíssima biblioteca personal i un gran nombre d’antiguitats i obres d’art, va rebre i acollir diverses personalitats civils i religioses (com el rei Alfons XIII i el cardenal Vidal i Barraquer) i molts artistes, intel·lectuals i estudiosos. Fou elegit vicepresident (i després president) de la Comissió provincial de Monuments, president de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, membre de la Junta de Museus de Barcelona i de la del Centre de Lectura de Reus, membre de número (i també president) de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i corresponent de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Real Academia de la Historia, de Madrid, a més de ser professor de l’Escola de Bibliotecàries de la Generalitat i president dels Jocs Florals de Barcelona (de 1927). Va rebre diferents medalles i condecoracions concedides pels governs de la Xina, de Cambodja, de Siam, de Portugal, d’Espanya, de Dinamarca i de França.EL OBLIDAT SR. D. EDUARD TODA I GÜELL, A LA BARCELONA D' ABANS, D' AVUI I DE SEMPRE...2-04-2017...!!!
Publicà un gran nombre de llibres i articles sobre història, literatura, bibliografia, etnografia i arqueologia. La seva qualitat de mecenes quedà a bastament demostrada en les donacions de llibres i d’objectes valuosos al Centre de Lectura, a diferents museus de Vilanova (amb una destacable col·lecció d’objectes egipcis), Madrid i Reus, a la Biblioteca de Catalunya, a l’Arxiu Municipal de Barcelona (al qual cedí els documents originals de Domènec Badia, Alí Bei), al monestir de Montserrat, etc. L’any 1930 va ser nomenat president del Patronat per a la restauració de Poblet, que endegà de manera activíssima.EL OBLIDAT SR. D. EDUARD TODA I GÜELL, A LA BARCELONA D' ABANS, D' AVUI I DE SEMPRE...2-04-2017...!!!
EL OBLIDAT SR. D. EDUARD TODA I GÜELL, A LA BARCELONA D' ABANS, D' AVUI I DE SEMPRE...2-04-2017...!!!
El 1935 fou nomenat president, també, del Patronat del Taller-Escola de Pintura i Escultura de Tarragona, gestionada per la Generalitat. Pel juliol de 1936, el conseller Ventura Gassol el nomenà delegat per al salvament dels béns patrimonials de la Conca de Barberà i poc després fou designat comissari de Poblet, lloc on aplegà nombrosos i importants fons artístics i documentals.
El gener de 1939, en produir-se l’ocupació del monestir per les tropes franquistes, lliurà els fons salvaguardats als representants del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional. Tot i que inicialment fou apartat del càrrec, en reorganitzar-se el Patronat de Poblet, ben aviat fou rehabilitat i nomenat altre cop president. Va morir al mateix monestir, ja novament ocupat per monjos, el 26 d’abril de 1941.
Fill il·lustreEL OBLIDAT SR. D. EDUARD TODA I GÜELL, A LA BARCELONA D' ABANS, D' AVUI I DE SEMPRE...2-04-2017...!!!
L’Ajuntament de Reus li va dedicar un carrer de la ciutat i va disposar que el seu retrat figurés a la galeria de fills il·lustres. També un centre d’ensenyament reusenc porta des de fa trenta-dos anys el seu nom. El gener de 2005, arran del 150è aniversari del naixement, i en presència de diversos familiars d’Eduard Toda, es va descobrir una placa commemorativa de bronze (obra d’Artur Aldomà) a la façana de cal Navàs, al carrer de Jesús. Des d’aleshores s’han portat a terme diversos actes, conferències i exposicions commemoratius de l’efemèride tant a Reus com a Escornalbou, Montblanc i Barcelona i s’han publicat diversos llibres i articles sobre aquest personatge i la seva obra.A Poblet, lloc on aplegà nombrosos i importants fons artístics i documentals. El gener de 1939, en produir-se l’ocupació del monestir per les tropes franquistes, lliurà els fons salvaguardats als representants del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional. Tot i que inicialment fou apartat del càrrec, en reorganitzar-se el Patronat de Poblet, ben aviat fou rehabilitat i nomenat altre cop president. Va morir al mateix monestir, ja novament ocupat per monjos, el 26 d’abril de 1941. Fill il·lustre L’Ajuntament de Reus li va dedicar un carrer de la ciutat i va disposar que el seu retrat figurés a la galeria de fills il·lustres. També un centre d’ensenyament reusenc porta des de fa trenta-dos anys el seu nom. El gener de 2005, arran del 150è aniversari del naixement, i en presència de diversos familiars d’Eduard Toda, es va descobrir una placa commemorativa de bronze (obra d’Artur Aldomà) a la façana de cal Navàs, al carrer de Jesús. Des d’aleshores s’han portat a terme diversos actes, conferències i exposicions commemoratius de l’efemèride tant a Reus com a Escornalbou, Montblanc i Barcelona i s’han publicat diversos llibres i articles sobre aquest personatge i la seva obra.EL OBLIDAT SR. D. EDUARD TODA I GÜELL, A LA BARCELONA D' ABANS, D' AVUI I DE SEMPRE...2-04-2017...!!!
EL OBLIDAT SR. D. EDUARD TODA I GÜELL, A LA BARCELONA D' ABANS, D' AVUI I DE SEMPRE...2-04-2017...!!!

EL OBLIDAT SR. D. EDUARD TODA I GÜELL, A LA BARCELONA D' ABANS, D' AVUI I DE SEMPRE...2-04-2017...!!!
El Cairo, 7 oct (EFE), (Imagen: Edu Marín).- En 2016 se cumplirán 130 años desde que Eduard Toda i Güell decidiera ir más allá de sus labores de cónsul general de España en El Cairo para convertirse en el pionero de la arqueología española en Egipto que, actualmente, vive su edad de oro.Siempre quedará la duda de si aquel diplomático, viajero y apasionado por la historia y el patrimonio, de poblados bigotes, se imaginó que con la apertura en 1886 de la tumba del artesano Senedyem, que vivió en tiempos del faraón Ramsés II, en realidad estaba abriendo la caja de Pandora de la egiptología española.Hasta entonces, poco o nada se sabía de la existencia de un interés español por los tesoros presentes en tierras faraónicas. Tan solo la iniciativa de la fragata Arapiles (1.864-1.883) podría considerarse un intento frustrado de llevar a España algunas joyas históricas de Egipto.Sin embargo, este proyecto, lanzado por el Museo Arqueológico Nacional, que recorrió Oriente para comprar antigüedades e incorporarlas a su colección, llegó a Egipto sin apenas dinero, lo que sirvió para adquirir algunas piezas, pero sin ofrecer realmente un estudio científico.
"La colección de Toda tiene procedencia (histórica), eso es lo más importante", dice a Efe la conservadora jefa del Departamento de Antigüedades Egipcias y de Oriente Próximo en el Museo Arqueológico Nacional, Carmen Pérez Die, que añade que Toda fue el primer "egiptólogo" catalán.
EL OBLIDAT SR. D. EDUARD TODA I GÜELL, A LA BARCELONA D' ABANS, D' AVUI I DE SEMPRE...2-04-2017...!!!
SR.D.Eduard Toda i Güell, cónsul, escritor, egiptólogo, historiador y gestor y defensor del patrimonio cultural, histórico y artístico nació en Reus, a falta Cardenyes (la antigua casa número 1 de la calle de Jesús, donde hoy  hay Navàs) , el 9 de enero de 1855.
Hijo natural, reconocido judicialmente, de un ex alcalde de Reus de origen Riudoms, el joven Eduard fue criado y educado por la madre y por el tío materno, el conocido periodista y político reusense Josep Güell y Mercader. Aunque dos años y medio más joven, Toda fue compañero de estudios primarios y secundarios de Antoni Gaudí y Josep Ribera, con quien colaboró ​​en la realización de la revista juvenil manuscrita El Arlequín (1867-1868) y en la redacción de un inocente pero atrevido proyecto de restauración de Poblet (1870). Precisamente sobre este monasterio redactó, componer tipográficamente y editar su primer libro: Poblet: descripion histórica (sic, 1870), cuando sólo tenía quince años y ya poseía el título de "Bachiller en Artes".
carrera consular
Estudiante ejemplar, hizo la carrera de Derecho en Madrid. Gracias a su facilidad para los idiomas, inició pronto una rápida y brillante carrera consular, que lo llevó a conocer in situ lugares tan exóticos como China o Egipto, además de diversas e importantes ciudades portuarias y comerciales europeas (como Helsinki, el 'Havre, París, Londres y Hamburgo).
Su curiosiat y sus excelentes aptitudes lo llevaron a interesarse, entre otros temas, por la vida y la cultura chinas, y por la arqueología egipcia (excavó la tumba intacta de Sennedjem y es considerado el primer egiptólogo catalán ) y por la pervivencia de la lengua catalana en el Alguer, publicando libros tan destacados como la vida en el celeste imperio (1887), a través del Egipto (1889) y Alguer. Un pueblo catalán de Italia (1888).Entre otros, y además de China y Egipto, ya mencionados, y de varios lugares de Oriente Próximo, Toda pudo visitar países como la India, Siam (actual Tailandia), Vamos (actual Vietnam), Camboya, Corea, Japón y Filipinas. Como experto en temas relacionados con su función pública (fronteras, aranceles, contrabando, convenios comerciales con otros países, etc.), redactó un manual de Derecho consular de España (1889), llevó a cabo diversas misiones consulares especiales, participó activamente en la consecución de diversos tratados o convenios internacionales de comercio (con Alemania, Portugal, Italia, Austria, etc.) y actuó como secretario en los acuerdos de paz firmados con Estados Unidos a raíz de la guerra de Cuba.
Cuando dejó el ejercicio consular (1901), Toda estableció como hombre de negocios en Londres, como representante de la importante naviera vasca Bajo & Aznar. El éxito de sus asuntos económicos (especialmente favorecidos por la Primera Guerra Mundial, dada la neutralidad de España) facilitó que se pudiera retirar cuando todavía era relativamente joven. Al volver a Cataluña, en 1919, Toda se estableció en el antiguo monasterio de Escornalbou, que había comprado doce años antes y que había hecho reconstruir como si fuera un castillo.
A Escornalbou, donde reunió una importantísima biblioteca personal y un gran número de antigüedades y obras de arte, recibió y acogió varias personalidades civiles y religiosas (como el rey Alfonso XIII y el cardenal Vidal y Barraquer) y muchos artistas, inteligente · intelectuales y estudiosos. Fue elegido vicepresidente (y luego presidente) de la Comisión provincial de Monumentos, presidente de la Real Sociedad Arqueológica Tarraconense, miembro de la Junta de Museos de Barcelona y de la del Centro de Lectura de Reus, miembro de número (y también presidente) de la Academia de Buenas Letras de Barcelona y correspondiente de la Sección de Ciencias del Instituto de Estudios Catalanes y de la Real Academia de la Historia, de Madrid, además de ser profesor de la Escuela de Bibliotecarias de la Generalitat y presidente de los Juegos Florales de Barcelona (1927). Recibió diferentes medallas y condecoraciones concedidas por los gobiernos de China, de Camboya, de Siam, de Portugal, de España, de Dinamarca y de Francia.
Publicó un gran número de libros y artículos sobre historia, literatura, bibliografía, etnografía y arqueología. Su calidad de mecenas quedó ampliamente demostrada en las donaciones de libros y de objetos valiosos en el Centro de Lectura, a diferentes museos de Vilanova (con una destacable colección de objetos egipcios), Madrid y Reus, en la Biblioteca de Cataluña, en el Archivo Municipal de Barcelona (al que cedió los documentos originales de Domingo Badía, Alí ​​Bei), el monasterio de Montserrat, etc. En 1930 fue nombrado presidente del Patronato para la restauración de Poblet, que emprendió de manera activísima.
En 1935 fue nombrado presidente, también, del Patronato del Taller-Escuela de Pintura y Escultura de Tarragona, gestionada por la Generalitat. En julio de 1936, el consejero Ventura Gassol le nombró delegado para el salvamento de los bienes patrimoniales de la Conca de Barberà y poco después fue designado comisario de Poblet, lugar donde reunió numerosos e importantes fondos artísticos y documentales. En enero de 1939, al producirse la ocupación del monasterio por las tropas franquistas, entregó los fondos salvaguardados los representantes del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional. Aunque inicialmente fue apartado del cargo, al reorganizarse el Patronato de Poblet, pronto fue rehabilitado y nombrado nuevo presidente. Murió el mismo monasterio, ya nuevamente ocupado por monjes, el 26 de abril de 1941. Hijo ilustre El Ayuntamiento de Reus le dedicó una calle de la ciudad y dispuso que su retrato figurase en la galería de hijos ilustres. También un centro de enseñanza reusense lleva desde hace treinta y dos años su nombre. En enero de 2005, a raíz del 150 aniversario del nacimiento, y en presencia de varios familiares de Eduard Toda, se descubrió una placa conmemorativa de bronce (obra de Artur Aldomà) en la fachada hay Navàs, en la calle de Jesús. Desde entonces se han llevado a cabo diversos actos, conferencias y exposiciones conmemorativos de la efeméride tanto en Reus como Escornalbou, Montblanc y Barcelona y se han publicado varios libros y artículos sobre este personaje y su obra.

Volver a la Portada de Logo Paperblog