En defensa de l’hostaleria catalana.

Una reflexió al voltant del patiment d'aquest sector degut a la COVID 19 i a les mesures preses per intentar lluitar contra la pandèmia.

L'actual pandèmia ens ha dut a patir tota una sèrie de canvis, hem patit canvis en la nostra manera de viure, en els nostres hàbits, ens ha afectat en la nostra manera de relacionar-nos, en la nostra manera de gaudir del temps lliure i, fins i tot, ens ha confinat a casa, o bé, ens ha condicionat els horaris en els que, simplement, podem circular pel carrer.
L'impacte sobre l'economia està sent gegantí, es parla d'una recessió de dos dígits, i això només amb els efectes de la "primera onada". L'explicació de la situació actual no és massa complicada, simplement, s'està produint menys no només perquè vam estar quasi dos mesos confinats, sinó perquè els continus rebrots posteriors han fet que la tímida recuperació que s'albirava al juny no acabés de fructificar degut tant a les contínues restriccions que, amb la millor de les intencions, se'ns estan imposant, com als canvis en les expectatives i hàbits dels consumidors, ja que un consumeix més quan té expectatives positives, clar està. D'altra banda, per acabar-ho d'adobar, cal afegir-hi la gran davallada en el Turisme, sector essencial en la generació del PIB espanyol, davallada que, amb honroses excepcions justament aquí a les Terres de l'Ebre, no ha pogut generalment ser compensada per l'increment del turisme nacional.

Sent un país eminentment de Serveis, sembla lògic deduir que la Restauració n'ocupa un lloc preeminent; en concret en el cas de Catalunya, la Restauració dóna feina directa o indirectament a més de sis-centes mil persones. Si comparem aquesta dada amb la població total del nostre país, crec que ja hauria d'estar tot dit; l'Hostaleria no és només un sector cabdal en la nostra economia, sinó que també és la manera de viure i sustent d'una proporció gran de la nostra població. Per tant, es tracta d'un sector a cuidar i a potenciar; qualsevol Govern que pensi en la seva gent ha de tenir present això. A més, cal tenir en compte que l'Economia catalana està molt lligada al petit negoci, l'autònom i la PIME, actors que precisament són generalment molt sensibles a les oscil·lacions de l'economia i a les disrupcions que van succeint-se i que provoquen canvis en els hàbits de consum; per exemple, el comerç tradicional, que ja estava sent molt afectat pel comerç electrònic abans de la pandèmia, està veient com la situació ha empitjorat més a causa de la pandèmia i els confinaments.
Queda clar que l'escenari actual de pandèmia ha de dur a moments en els que calgui prendre decisions complicades i doloroses, en aquest sentit, les mesures restrictives a la nostra mobilitat es van succeïnt i, en concret, fa uns dies que la Generalitat va decidir fer tancar bars i restaurants i també Centres d'Estètica (a més, avui mateix també gimnasos i molts altres negocis, no ho oblidem) amb la sana intenció d'evitar contagis, decisió que està tenint una greu repercussió en el sector, ja molt tocat per tot el que portem de pandèmia i per la mala temporada d'estiu patida enguany. Jo crec que tothom pot arribar a comprendre que la salut està abans que res però també crec que tothom podrà entendre que decidir qui pot treballar o no en un moment donat ha de venir perfectament estudiat prèviament, amb el màxim consens possible per part de l'estament polític i del sector afectat i, si no hi ha més remei que tancar algun sector, la decisió hauria de venir amb tota una bateria d'ajuts i subvencions a disposició dels afectats per tal que l'inevitable dany a causar sigui el mínim.
Per això, si ens fixem en els ajuts promesos per la Generalitat de Catalunya als primers sectors afectats pel tancament obligatori, fa dues setmanes (hostaleria i centres d'estètica) i calculem l'import que tocaria per a cada establiment tancat, veurem que el resultat ens porta a una subvenció d'entre mil a mil cinc-cents euros, import que fàcilment podem jutjar en el millor dels casos com a insuficient per compensar els costos de tancament durant les dues setmanes inicials i les següents de pròrroga que durarà aquest tancament, i tot això malgrat l'increment en aquests ajuts anunciats avui mateix per la Generalitat. La situació encara es fa més dramàtica si tenim en compte que aquests negocis ja van tancar, com quasi tothom, durant el confinament, i molts van optar per fer ERTOs pels seus treballadors, ERTOs que van ser aixecats en tornar a obrir i que ara, amb el nou tancament, es veuen en la tessitura de, o bé, fer un nou ERTO i no poder acomiadar ningú si les coses empitjoren fins passats sis mesos de l'aixecament d'aquest, o bé, no fer res i continuar pagant nòmines sense poder quasi treballar i sense saber quan es podrà reobrir. Desolador.
Per tant, qualsevol iniciativa que vingui des de qualsevol poder públic i tendent a solventar o mirar de pal·liar aquesta injusta situació hauria de ser sempre benvinguda. Ja és de tots coneguda la situació d'endeutament i de dèficit que pateix el sector públic, però això no hauria de ser obstacle per a que qualsevol iniciativa no hagués de tenir tot el suport que fos possible. Bé val a dir que qui primer hauria de poder subvencionar els sectors afectats hauria de ser l'estament que hagi legislat en pro de limitar o prohibir alguna activitat, en aquest cas, la Generalitat, com ja ho està fent, encara que de manera segurament insuficient; això no obstant, els poders locals, segons les seves possibilitats, sí que podrien tenir alguna cosa a dir en aquest tema, ja que, si bé no és una competència directa seva, sí que ho és el benestar dels seus conciutadans.
Una molt bona iniciativa en aquest sentit és la proposta de donar un ajut als establiments afectats per tancaments o limitacions al desenvolupament de la seva tasca que ha fet l'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, una alcaldessa que s'està mostrant molt activa en la defensa dels sectors afectats. Es tracta d'una proposta molt correcta i que vol complementar la subvenció que s'està oferint des de la Generalitat per així, entre tots, mirar d'ajudar els sectors afectats. Aquesta proposta, no obstant això, està sent bastant criticada des de l'Oposició Municipal per titllar-la d'insuficient però sense, al menys que jo sàpiga, fer-hi cap aportació constructiva a la iniciativa, de tal manera que sembla que la proposta de l'alcaldessa de Tortosa i el seu equip tindrà un difícil recorregut per prosperar, si tenim en compte com està la composició dels Grups Municipals.
Jo crec que és moment d'unitats, moment de sumar i no de restar, per tant, qualsevol aportació positiva que pugui dur a una millor ajuda als negocis afectats (que no ho oblidem, són persones i famílies) hauria de ser una prioritat, espero i desitjo que la iniciativa tortosina pugui ser al final aprovada en bé dels afectats i que molts altres ajuntaments del nostre país facin iniciatives similars. Som un país de petites empreses, negocis i autònoms i la Restauració n'és un dels seus pals de paller, cuidem-los!

Tortosa, 28-10-2020

Jordi Mulé

Economista C.E.C. núm 13147.