“Fake news”

Vivim una època en que les notícies circulen per les xarxes a gran velocitat amb el problema que, de vegades, és difícil saber del segur si una informació rebuda és certa o, per contra, si es tracta d'una informació interessada o, directament, falsa.

Més o menys tothom està seguint durant aquests dies el desenllaç de les Eleccions Nord-americanes d'enguany i de ben segur que quasi tots, en major o menor grau, ens estem quedant atònits amb l'actitud de l'actual president dels EUA, el republicà Donald Trump. L'actual president, lluny d'asseure's tranquil·lament a esperar el resultat del recompte acompanyat dels seus, s'està mostrant molt actiu en difondre missatges de tota mena a les xarxes i tot amb l'ànim de sembrar d'una manera molt inquietant la llavor del dubte en la població americana; en concret, busca posar en dubte el recompte dels vots i, de retruc, crear un estat d'ànim en la població tendent a creure que s'està vivint un frau electoral. És tant l'afany del senyor Trump que s'ha arribat a proclamar guanyador de les Eleccions abans d'hora, ha tuitat a les xarxes denunciant suposades males praxis dels seus adversaris i massa lluny devia anar en un els seus incendiaris discursos quan les televisions americanes van haver de tallar la seva retransmissió, cosa inèdita.
La pràctica de difondre de manera deliberada certes informacions falses amb l'ànim d'aconseguir influir en les conviccions de la població, pràctica avui coneguda amb el nom de "fake new", no és exclusiva dels nostres temps, si bé certament ha sigut en l'època actual, en la que les informacions de qualsevol mena circulen a gran velocitat, quan aquesta pràctica ha assolit el seu major sentit. Si ens remuntem en la Història, podem trobar el cas de l'anomenada "donació de Constantí" o "donatio Contantini", un document antic segons el qual l'emperador romà Constantí el Gran, del segle IV, hauria fet donació a l'Església Catòlica de la ciutat de Roma, de tota Itàlia i, fins i tot, de tot l'Imperi Romà Occidental. Aquesta donació va començar a ser esgrimida pels Papes a partir de l'època de Carlemany, al segle XIX, i en ella es va fonamentar en gran part la raó de ser del que després hauria de ser conegut com els Estats Pontificis. Ja durant l'Edat Mitjana es tenia la certesa que tal document hauria de ser fals, però no va ser fins al segle XV, quan un filòleg italià el va estudiar de manera escèptica i desinteressada i va arribar a una conclusió irrefutable, el document era fals simplement perquè el llatí que emprava no es corresponia al llatí del segle IV, sinó al llatí tardà del segle IX.

Així doncs, el document de la " donació de Constantí" és una falsificació del segle IX que va ser molt útil durant molts segles per recolzar una opció política i el naixement d'un Estat, per tant, es va tractar d'una "fake new" en regla. Avui en dia vivim "" de manera constant i és molt fàcil caure en vàries de les quals circulen a dojo per les xarxes. Ara bé, una " fake new" no resisteix un estudi en profunditat fet per algú que simplement s'hagi informat amb diverses fonts, d'aquí a què tantes tinguin una vida molt curta, això no obstant, algunes aconsegueixen prosperar i bastant.
A menys que no estigui profundament treballada, una " fake new", com totes les mentides, no resisteix un estudi seriós. Un dels mètodes per poder veure si una notícia que circula pot tenir alguna versemblança o no és emprar el mètode de la " reducció a l'absurd", mètode que consisteix en partir de la premissa de prendre com a certa l'afirmació a estudiar i veure les implicacions que tindria en cas de ser-ho. A tall d'exemple, agafem com a afirmació a estudiar una informació apareguda recentment segons la qual Rússia hauria estat disposada a enviar deu mil soldats a Catalunya en cas de proclamar-se una independència efectiva d'aquest territori en 2017. Doncs bé, deixem de banda opinions personals ni d'altres consideracions, prenem com a certa l'afirmació i analitzem l'entorn fent preguntes. Primera qüestió, què podria voler Rússia enviant tants soldats aquí? Una base a la Mediterrània, sembla plausible. Anem a fer una segona pregunta, en quin territori quedarien acampats aquests soldats? A Catalunya, en territori OTAN i rodejats d'enemics de l'OTAN (Espanya, França, Itàlia i Marroc són països de l'OTAN). Anem a fer una tercera pregunta, aquests deu mil soldats no són fàcils d'amagar, com arribarien aquí amb tot el seu material i quina línia de subministraments tindrien? La resposta és que ni arribarien aquí i, en cas de fer-ho, es quedarien aïllats i rodejats d'enemics. La quarta pregunta, quina reacció podria ser la de l'OTAN en veure envaït una part del seu territori? Evidentment, la resposta militar amb totes les conseqüències, segons el tractat de l'Aliança Atlàntica. No vull continuar més, ja hem arribat a l'absurd, segons tots aquests indicis, i sense entrar en d'altres valoracions, Rússia no enviaria deu mil soldats a la mort segura i amb el risc de provocar una guerra mundial a gran escala.
El mateix es podria fer respecte a les afirmacions de Donald Trump amb relació al frau electoral i a tantes i tantes coses que es difonen avui en dia. Davant tant de bombardeig d'informacions falses o sesgades, poca cosa més podem fer que ser crítics, buscar fonts alternatives i, sobretot, no donar tot per cert de la manera tan ràpida com ho fem quan ho llegim en algun mitjà.

Tortosa, 8-11-2020 Economista C.E.C. núm 13147.