Revista Economía

Innovacions disruptives

Publicado el 29 enero 2019 por Jordi Mulé @jordimule

Vivim en una època en la que, cada cop més, apareixen novetats de qualsevol mena que provoquen un canvi radical en el seu entorn, en els hàbits de consum i en els patrons de conducta. Heus ací una reflexió al respecte.

Una innovació disruptiva és tota aquella novetat, del tipus que sigui, que provoca una revolució en el entorn en el que es mou, sigui tan influint en els hàbits de consum o de conducta, com en qualsevol altre àmbit. Aquesta revolució acostuma a ser tan ràpida i radical que el propi mercat on es produeixi sofrirà un profund canvi i començarà una nova època sobre la base de nous supòsits; és a dir, que es pot distingir, amb més o menys claredat, un abans i un després de la disrupció. Per exemple, tots segurament recordarem com si fos cosa d'un passat llunyà l'època quan no existien els telèfons mòbils, o quan els ordinadors no es podien connectar entre ells, o bé, quan la fotografia tenia un punt d'artesania, ja que la capacitat limitada dels rodets fotogràfics ens obligava en tot moment a triar bé els moments que immortalitzar.

El concepte d'innovació disruptiva o tecnologia disruptiva és definida a la Wikipèdia de la següent manera:

Tecnologia disruptiva o innovació disruptiva és aquella tecnologia o innovació que condueix a l'aparició de productes i serveis que utilitzen preferiblement una estratègia disruptiva (de disruptiu, 'que produeix ruptura brusca') enfront d'una estratègia sostenible a fi de competir contra una tecnologia dominant, buscant una progressiva consolidació en un mercat

És a dir que, en un moment donat, es produeix una innovació, un llançament d'un nou producte, una presentació d'una nova tecnologia, d'un nou procés, el que sigui, que fa que al final els productes, tecnologies o processos productius anteriors bàsicament quedin obsolets i sense interès per al gran públic. Una innovació disruptiva acostuma a imposar-se ràpidament en el seu àmbit i arriba a universalitzar-se de tal manera que l'anterior simplement passarà a un segon pla, arribant a desaparèixer o a convertir-se en molt minoritari al cap de relativament poc temps.

Innovacions disruptives

Es tracta d'un concepte relativament nou, un neologisme desenvolupat recentment degut precisament a la gran acceleració soferta en els últims temps, sobretot, en el desenvolupament humà i tecnològic. Exemples d'innovacions disruptives recents i els seus efectes n'hi ha varis, vegem dos d'ells:

  • El llançament de la fotografia digital i la seva ràpida popularització que quasi va eliminar la fotografia convencional en poc temps. Prova d'això és la gairebé desaparició de KODAK, empresa que va ser capdavantera en la producció de rodets fotogràfics i que va cometre el gran error de menysprear la fotografia digital, malgrat ser una de les seves inventores allà pels anys setanta.
  • L'aparició dels TELÈFONS INTEL·LIGENTS i la progressiva eliminació dels telèfons mòbils més convencionals. Un altre exemple d'empresa que, al meu entendre, potser no va saber pujar-se convenientment al carro d'aquesta innovació a temps va ser NOKIA.

Davant l'aparició d'una innovació disruptiva poc pot fer una empresa més que adaptar-se el més aviat possible a la nova situació, no serveix de res lluitar contra ella perquè això gairebé sempre la portarà al fracàs. Un exemple succeït durant la Revolució Industrial, al segle XIX, va ser l'aparició de la màquina de cosir i de les primeres fàbriques que usaven aquesta nova tecnologia; immediatament es van produïr diversos incendis en aquestes primeres factories provocats per les cusidores que veien perillar les seves ocupacions artesanals. Al final, com podreu imaginar, la tecnologia es va acabar imposant; l'eficiència i eficàcia al menor cost és totpoderosa en el món de l'empresa, és així ens agradi o no ens agradi.

Per tant, el més important és saber detectar l'aparició d'una innovació disruptiva per saber adaptar-se a ella a temps i aprofitar-la per créixer. D'aquesta manera es fa realitat aquella màxima que diu "si no pots vèncer al teu enemic, uneix-te a ell", dita que pot ser moralment opinable però que en aquest cas es torna clarament vital, ja que la supervivència a mitjà termini d'una empresa o de tot un sector pot estar en joc davant una aparició sobtada d'una innovació disruptiva.

Continuen apareixent innovacions disruptives avui en dia? La resposta és sí, clarament, de manera constant. Vegem un possible exemple, el cotxe elèctric. De moment, els vehicles elèctrics tenen menys autonomia que els convencionals i són més cars. Ara bé, és qüestió de temps que surtin models a un preu més baix i amb autonomies més llargues, llavors començarem a veure moure el mercat, es començaran a vendre més vehicles elèctrics. Pot ser que algunes empreses del sector apostin pel conegut, el motor convencional, com va fer KODAK amb els seus rodets; llavors, malauradament, poden acabar igual que aquesta última. Una innovació disruptiva demana essencialment una adaptació ràpida i eficaç per part dels actors interessats; adaptar-se o morir.

Un altre exemple de possible disrupció s'està vivint arreu del món en el sector del transport privat de viatgers, el sector dels taxis, amb l'aparició de plataformes digitals de lloguer de vehicles amb conductor, com UBER o CABIFY. En la meva opinió, malgrat que les regulacions proteccionistes puguin ajudar a que el sector del Taxi pugui perdurar, i tant de bo així sigui, també caldria que aquest sector mirés d'adaptar-se tecnològicament per tal d'aprofitar aquells avantatges competitius que fan UBER o CABIFY atractius per als consumidors. En resum, renovar-se i adaptar-se a la disrupció com a garantia de perdurabilitat, és la millor solució a llarg termini.

Per tant, a l'era de les noves tecnologies, on les TIC imperen per arreu, les innovacions disruptives se succeeixen cada vegada amb més rapidesa i en tots els ordres. Cal estar doncs, alerta, ja que el que avui sembla impossible, demà pot ser l'habitual. Estiguem al dia, doncs, el màxim possible, ja que en la societat futura hi haurà canvis sense parar i caldrà ser extremadament flexibles per no quedar-nos al costat.

Economista C.E.C. núm 13147 Membre d'EFPA

Volver a la Portada de Logo Paperblog