Ja som Comuns?

El que havia de ser ha estat, o millor dit el que Sant Pablo Iglesias i els seus amics dels Comuns volien ja sembla que s’ha consumat. Podem Catalunya acabarà integrant-se en un nou partit per a glòria d’uns i lament de bona part de la militància.

Quan un ja porta uns quants anys de militància en aquest partit comença a fer-se una idea de cap a on aniran els trets o quins són els interessos que mouen a prendre una o una altra decisió, i és evident que els interessos de qui el preocupa més arribar a la Moncloa que respectar a la seva pròpia militància, dels qui volen tenir el control del nou partit i d’un Secretari General de Podem Catalunya que encara tenia pendent un deute considerable amb els qui sense ser de Podem, per no voler integrar-se en ell, li van facilitar la seva arribada i li van possibilitar ocupar un important lloc en la llista de CSQP a les eleccions al Parlament de Catalunya, d’aquell aparentment llunyà 2015, no són els mateixos que els dels inscrits.

No érem pocs els que teníem clar que darrera d’aquest exercici d’aparent democràcia interna, dins de Podem Catalunya, no hi havia més que una estratègia destinada a fer creure a la militància que seguim sent nosaltres els que tenim l’última paraula, però la veritat és que al final tota consulta o manifesta voluntat de les bases s’acaba retorçant en la recerca de l’objectiu desitjat, i en aquest cas era integrar-nos en el nou partit d’Ada i Xavier.

Se’ns va fer votar sota la pregunta: Creu que aquestes condicions són imprescindibles per a la participació de Podem en l’assemblea fundacional del nou partit amb ICV, Bec i EUiA? Fent referència a les tres demandes o punts de fricció sorgits en la negociació. Els quals eren:

• L’exigència de tenir un codi ètic comú previ a la creació del nou partit.

• Un sistema proporcional de llistes obertes per a l’elecció dels òrgans. Suposadament Podem estava en contra de les quotes per partits i l’elevat nombre de càrrecs de confiança que podrien entrar a proposta de Xavier Domènech (14 en un òrgan i 20 en un altre).

• I la participació de totes les persones inscrites en Podem Catalunya de la manera habitual. És a dir, que els més de 52 mil inscrits de Podem Catalunya poguessin votar sense necessitat d’haver de passar per un nou registre o inscripció en En Comú.

Tres punts, dels quals en dos d’ells era relativament fàcil de poder arribar a un acord o enteniment, sent el principal punt de discrepància, una vegada més, el tema de les cadires en els dos nous òrgans executius, nombre que li anaven a correspondre a cada partit i com anaven a ser triades les persones a ocupar-les (doncs les llistes obertes per triar a la futura executiva podrien afavorir al que tingués més inscrits).

La qüestió és que al final, aparentment, tot s’ha solucionat (per a gaudi del senyor Fachín, el qual no ha rebut poques crítiques per oblidar-se del càrrec que ostenta i defensar amb excessiva vehemència els interessos de Els Comuns) i Podem Catalunya podrà formar part del nou “partit”. Encara que la veritat és que igual ens podríem trobar amb alguna sorpresa, ja que la pregunta de la consulta la van retorçar tant que se’ls podria tornar contra els qui la van idear, ja que aquesta no feia referència a integrar-se en cap partit sinó a “participar en l’assemblea fundacional”, la qual cosa podria portar a la militància, amb bon criteri, a exigir una nova votació per decidir si realment vol desaparèixer dins d’aquest nou partit o NO.

_________________________________________

Lo que tenía que ser ha sido, o mejor dicho lo que San Pablo Iglesias y sus amigos de los Comunes querían ya parece que se ha consumado. Podem Catalunya acabará integrándose en un nuevo partido para gloria de unos y lamento de buena parte de la militancia.

Cuando uno ya lleva unos cuantos años de militancia en este partido comienza a hacerse una idea de hacia dónde irán los tiros o cuales son los intereses que mueven a tomar una u otra decisión, y es evidente que los intereses de quien le preocupa más llegar a la Moncloa que respetar a su propia militancia, de quienes quieren tener el control del nuevo partido y de un Secretario General de Podem Catalunya que aún tenía pendiente una deuda considerable con quienes sin ser de Podemos, por no querer integrarse en él, le facilitaron su llegada y le posibilitaron ocupar un importante puesto en la lista de CSQP a las elecciones al Parlament de Catalunya, de aquel aparentemente lejano 2015, no son los mismos que los de los inscritos.

No éramos pocos los que teníamos claro que tras ese aparente ejercicio de democracia interna, dentro de Podem Catalunya, no había más que una estrategia destinada a hacer creer a la militancia que seguimos siendo nosotras y nosotros los que tenemos la última palabra, pero lo cierto es que al final toda consulta o manifiesta voluntad de las bases se acaba retorciendo en la búsqueda del objetivo deseado, y en este caso era integrarnos en el nuevo partido de Ada y Xavier.

Se nos hizo votar bajo la pregunta: ¿Cree que estas condiciones son imprescindibles para la participación de Podem en la asamblea fundacional del nuevo partido con ICV, Bec y EUiA? Haciendo referencia a las tres demandas o puntos de fricción surgidos en la negociación. Los cuales eran:

La exigencia de tener un código ético común previo a la creación del nuevo partido.

Un sistema proporcional de listas abiertas para la elección de los órganos. Supuestamente podemos estaba en contra de las cuotas por partidos y el elevado número de cargos de confianza que podrían entrar a propuesta de Xavier Domènech (14 en un órgano y 20 en otro).

Y la participación de todas las personas inscritas en Podem Catalunya de la manera habitual. Es decir, que los más de 52 mil inscritos de Podem Catalunya pudieran votar sin necesidad de tener que pasar por un nuevo registro o inscripción en En Comú.

Tres puntos, de los cuales en dos de ellos era relativamente fácil de poder llegar a un acuerdo o entendimiento, siendo el principal punto de discrepancia, una vez más, el tema de las sillas en los dos nuevos órganos ejecutivos, número que le iban a corresponder a cada partido y como iban a ser elegidas las personas a ocuparlas (pues las listas abiertas para elegir a la futura ejecutiva podrían favorecer al que tuviera más inscritos).

La cuestión es que al final, aparentemente, todo se ha solucionado (para goce del señor Fachín, el cual no ha recibido pocas críticas por olvidarse del cargo que ostenta y defender con excesiva vehemencia los intereses de Els Comuns) y Podem Catalunya podrá formar parte del nuevo “partido”. Aunque lo cierto es que igual nos podríamos encontrar con alguna sorpresa, pues la pregunta de la consulta la retorcieron tanto que se les podría volver contra quienes la idearon, ya que esta no hacía referencia a integrarse en partido alguno sino en “participar en la asamblea fundacional”, lo que podría llevar a la militancia, con buen criterio, a exigir una nueva votación para decidir si realmente quiere desaparecer dentro de este nuevo partido o NO.

MSNoferini