La intel·ligència associativa del gos

És freqüent sentir comentaris que fan referència a la intel·ligència dels gossos amb frases  com: “ho entén tot”, “només li falta parlar”. Certament el gos és intel·ligent però no de la manera que sovint creiem, si més no, no com ho som els éssers humans.
La intel·ligència humana té la capacitat d'abstracció, de pensar per si mateix, de ser autosuficient, de buscar solucions, té la capacitat d'escollir. Els animals no van més enllà de les emocions més bàsiques, estan determinats pels seus instints sense la capacitat d'elegir actuar diferents uns dels altres. El gos és un dels mamífers més intel·ligents, però no als nivells que a vegades els atribuïm. És important conèixer les seves limitacions i aprendre a estimar-los com són. Si no ho fem caiem en l'antropomorfisme (atribuir als animals actituds humanes) i acabem comenten errors importants amb els nostres gossos.
El gos té memòria, però una memòria limitada. No és capaç de recordar el què ha fet fa 5 minuts, ni molt menys ahir. La seva memòria es limita a recordar sensacions concretes: “ si faig pipi a casa em renyaran”, “ si m'assec quan l'amo ho diu em donen premi”. És una memòria associativa. Perquè és precisament aquesta la intel·ligència del gos. La seva gran habilitat és l'associació. Els gossos tenen gran capacitat d'observació i d'oïda, de manera que poden arribar a aprendre més de 50 paraules del llenguatge humà. Però no perquè entenguin el significat, sinó perquè les han après a associar amb el to amb que les diem i amb la conseqüència que els porten a base d'haver-les repetit molts cops. Ex: el gos sap que quan diem “vols sortir a fer pipi” estem parlant de sortir al carrer. Ho entén perquè s'ha fixat que sempre que hem dit aquesta frase hem acabat traient-lo a fora. I la seva memòria reté aquests actes. Però la prova de què no entén els significat de les paraules per si mateix, és que si diem una paraula similar a una altra amb el mateix to la confon.
La seva capacitat reflexiva es limita a coses immediates com sortir, tornar a casa, obrir la porta, perseguir la presa etc.

Ara bé, si els gossos i els humans ens entenem tan bé és perquè ells tenen una gran capacitat empàtica, de reconèixer els estats d'ànim. Perceben la tristesa, el desànim i la alegria. És més, són esponges que absorbeixen les nostres energies tan negatives com positives i els afecta al seu comportament. Ens donen afecte i viuen per nosaltres i no sempre els donem a ells el què necessiten. Cal acceptar-los com són. Cal estimar-los com animals que conviuen amb nosaltres però que no són persones. Només així arribarem a convergir en perfecta harmonia.