La leishmaniosis canina

Amb l’entrada de la primavera arriba el bon temps, les ganes de sortir a fer excursions amb els nostres gossos i gaudir de les plantes i arbres florits, però també arriben els paràsits, les garrapates, les puces i altres insectes que causen malalties. La Leishmaniosis o Leishmània n’és una; és una malaltia amb poques probabilitats de supervivència produïda pel mosquit Misnomer, un insecte que viu a les zones rurals i sobretot a les aigües estancades, de maig a setembre a les hores de foscor, des que el sol es pon. La femella necessita sang per reproduir-se i per això pica el gos. Els paràsits que injecta el mosquit a la pell del gos s’estenen i envaeixen les cèl•lules de la pell i després els òrgans interns.
Símptomes:
Els símptomes que presenta l’animal de contagi de la malaltia apareixen normalment entre 3 i 18 mesos després en forma de caiguda de pèl, pèrdua de pes, abdomen inflat a causa de l'augment del fetge i ferides. Amb el temps el gos anirà perdent l’estat d’ànim i els seus òrgans aniran deixant de funcionar lentament. Per això és important portar el gos al veterinari si detectem els símptomes perquè li faci una analítica i diagnostiqui la malaltia.
Solucions:
En cas de ser positiu se li administrarà un tractament que consisteix en unes injeccions d’antimoni. El tractament és per allargar la malaltia(pot durar anys) i millorar la qualitat de vida del gos però malauradament encara avui no hi ha cura ni vacuna. Tot i així existeix un recent mètode de prevenció ideada pel professor R. Killick-Kendrich de Londres, que és un collar impregnat de deltametrina que protegeix en un 95% el gos de la mossegada del mosquit. Aquesta malaltia pot ser contagiada a éssers humans, però és poc usual i de tota manera és cura sense dificultat. Entre els gossos no és contagiosa.
El que podem fer és vigilar que els nostres gossos no estiguin a l’exterior entre la caiguda del sol i la sortida durant els mesos de primavera i estiu i posar-los el collaret protector. La resta dependrà de la sort.