Revista Economía

Monopolis? No, gràcies.

Publicado el 13 diciembre 2020 por Jordi Mulé @jordimule

Fa pocs dies s'ha publicat una notícia conforme la qual els Estats Units voldrien obligar Facebook a desfer-se de WhatsApp i d'Instagram "per pràctiques monopolístiques". Vegem una reflexió personal al respecte.

A començaments del segle XVII els Grans descobriments eren relativament recents i s'obrien multitud d'oportunitats per aventures i aventurers de qualsevol mena. En aquest context, els portuguesos es van fixar en el comerç de les espècies que venien de l'Orient des de temps de l'antiga Roma i van decidir competir-hi; el comerç de les espècies havia sigut durant molts segles cosa exclusiva de les caravanes que venien de l'Extrem Orient, no es coneixia altra via per transportar-les que no fos la terrestre i la llarguíssima ruta que es feia servir per fer arribar les espècies Europa era un gran misteri, era cosa dels caravaners i de la gran multitud d'intermediaris que hi participaven; en poques paraules, les espècies a Europa eren articles de luxe a causa dels alts costos del viatge des de les zones productores, a l'especulació i a l'exclusivitat de què gaudien els mercaders de les caravanes, majoritàriament, àrabs.

La cosa va canviar quan els portuguesos van aconseguir arribar a les zones productores d'espècies i van descobrir una llarga ruta marítima que els feia arribar a l'Índia i Indonèsia tot circumnavegant Àfrica passant pel Cap de Bona Esperança, així van poder descobrir d'on venien aquelles espècies que eren tan apreciades a Europa i van començar a transportar-les per mar, fent abaixar el seu preu i, en conseqüència, acabant amb el monopoli del qual, des de temps immemorials, havien gaudit els caravaners i tots els intermediaris haguts i per haver en la llarguíssima ruta terrestre que, fins llavors, es feia servir. Els holandesos, recentment independitzats llavors, van veure la seva oportunitat de negoci i van crear la "Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals" per tal de poder ser més eficients en descobrir i explotar noves zones productores; aquesta empresa és una de les primeres multinacionals de les quals es té constància i, a més, una de les primeres la comptabilitat de la qual es conserva i que es va fer seguint criteris moderns. La "" va rebre l'encàrrec del Govern Holandès de descobrir i explotar en exclusiva, en nom de la República Holandesa, nous territoris, en concret, a les zones productores d'espècies.

Monopolis? No, gràcies.
Vaixells holandesos de la "Companyia".

No obstant això, aquesta " Companyia" que s'havia creat amb finalitats comercials, ben aviat va començar a manifestar certs tics autoritaris derivats de la seva condició d' explotador en exclusiva de certs territoris, gaudia d'una flota i d'un exèrcit propis i els governadors holandesos dels territoris controlats per la " companyia" només responien davant aquesta i no davant del "" (Estatuder, cap de govern holandès). Per tant, tant de poder va tenir la " Companyia" que es va convertir en un estat dintre de l'estat fins a la seva dissolució a començaments del segle XIX, quan una part dels seus territoris van passar a mans dels Països Baixos i d'altres, com Sud-àfrica, a mans del Regne Unit. El cas Sud-africà és curiós, puix encara hi viuen molts descendents d'holandesos, els bòers, que encara parlen una llengua pròpia derivada del neerlandès però ja prou diferent de la llengua mare per considerar-la com a diferent, l' afrikaans.

Els dos exemples anteriors, les caravanes de les espècies i la " Companyia" holandesa, ens indiquen algunes de les característiques del que, en economia, s'anomena . En concret, el control del preu final d'un producte i l'obligatorietat que té un consumidor d'acceptar el que el monopolista vulgui si vol accedir al mateix. Un monopoli és una situació de mercat en la que només hi ha un productor exclusiu d'un bé o servei concret i això li dóna un poder excessiu en el moment de marcar les seves normes, incloent-hi el seu preu final. En el cas dels caravaners de les espècies, durant segles van tenir en el més absolut secret els llocs de procedència de les mateixes i van fer servir la mateixa ruta i el mateix mitjà de transport per transportar-les, el camell. En el cas de la Companyia Holandesa, l'exclusivitat es referia al comerç i l'explotació en exclusiva dels Territoris Holandesos d'Ultramar, cosa que la va convertir en un estat dintre de l'estat. Un monopoli és una situació de mercat gens desitjable, va en contra dels principis de la lliure empresa i la igualtat d'oportunitats perquè el monopolista imposa grans barreres d'entrada per evitar que aparegui qualsevol competidor i, a més, fomenta que no hi hagi innovacions en el que el producte o servei monopolitzat es refereix, com ja hem vist que va passar en el cas dels caravaners, que sempre van fer servir la mateixa ruta i el mateix mitjà de transport. És per aquests motius que, malgrat que el capitalisme renegui del control governamental de l'economia, això sigui una excepció en el cas dels monopolis; quasi tots els governs democràtics del món intenten evitar els monopolis i, conseqüentment, legislen en la seva contra.

Monopolis? No, gràcies.
Una imatge que coneixem tots.

Fa poc va saltar la notícia conforme la qual els EUA haurien denunciat Facebook i pretenien obligar aquesta companyia a desfer-se de WhatsApp i d' Instagram, tot adduint-hi " pràctiques monopolístiques". El cas de Facebook és una història d'èxit segons la qual una empresa, en més o menys deu anys, ha sigut capaç de formar un gran imperi i, fins i tot, arribar a un punt en què la major part de la Humanitat fa servir els seus productes; davant d'això es produeix una disjuntiva que és, segons un tuit recent del professor Niño-Becerra, l'aparent contradicció que hi hauria entre la lliure empresa i igualtat d'oportunitats de les quals el capitalisme fa bandera amb el fet que es penalitzi l'èxit intentant fer que una empresa que s'ha fet molt gran s'hagi de dividir en tres; personalment, no estic d'acord amb el fet que tal disjuntiva existeixi, un té el dret a poder fer la seva empresa tan gran com es pugui, però l'obligació de no caure en una situació monopolísitca, ja que, si bé la situació de monopoli aparentment sigui ideal per l'empresa afectada, aquesta situació no ho és per l'economia en el seu conjunt perquè encareix innecessàriament productes i serveis que es podrien vendre més barats i bloqueja la innovació; en poques paraules, un monopoli no és sinònim de generació de riquesa, només ho és d'enriquiment abusiu del monopolista. Caldrà veure com evoluciona tot per saber en què queda aquesta notícia; si al final es confirma, potser estaríem vivint el començament d'una nova etapa en el que a Xarxes Socials es refereix. Ja veurem.

La lluita contra situacions monopolístiques és una prioritat. La Història és plena de situacions en les quals s'ha arribat a patir monopolis en certs moments i la nostra Història domèstica no és cap excepció, només cal veure el monopoli del que Telefònica va gaudir fins no fa tant en el Mercat dels serveis telefònics, el limitat dels serveis que llavors hi havia a alt preu i la multitud dels mateixos dels quals ara, amb molts més operadors al Mercat, gaudim (salvant la lògica evolució tecnològica viscuda, no seria just no reconèixer-ho). En definitiva, evitar els monopolis i les seves pràctiques ha de ser una fita destacada en tota economia moderna.

Tortosa, 13-12-2020 Economista C.E.C. núm 13147.

Volver a la Portada de Logo Paperblog