No ens ho mereixem, això!

Durant aquests dies s'estan vivint uns greus aldarulls a Catalunya, aldarulls que van molt més enllà de la legítima protesta per l'empresonament d'un cantant. Vegem una reflexió personal al respecte.

Les manifestacions hagudes durant els passats vespres a moltes ciutats catalanes ja han ultrapassat de sobres el límit entre el dret a la legítima protesta i el fet delictiu, doncs han degenerat en aldarulls i destrosses de mobiliari urbà i de propietats i negocis privats. Tot això no deixaria de ser un fet lamentable i que de tant en tant pot succeir en qualsevol país; malgrat això, en aquest cas tot s'agreuja perquè s'afegeix a altres circumstàncies no resoltes, com pot ser el tema del " Procés ", i d'altres circumstàncies actuals, com la pandèmia de la Covid-19, la crisi econòmica conseqüent i les mesures restrictives d'algunes llibertats individuals que anem patint des de fa, més o menys, un any, circumstàncies amb efectes dramàtics que, en alguns sectors com el petit comerç, el Turisme i l'Hostaleria, estan arribant a ser dramàtiques. Vull aclarir que amb aquest post en cap cas vull fer un judici de valor sobre el detonant de les protestes, que crec que és de tots conegut, sinó que la intenció d'aquest breu post és donar una opinió sempre personal al respecte sobre la situació social actual, opinió que en tot cas sempre serà debatible i matisable.

El dret a manifestació és un dret bàsic que està recollit a l'article 21 de la Constitució, en ell, es fa esment que " es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes. L'exercici d'aquest dret no necessitarà autorització prèvia", per tant, crec que queda molt clar, tots tenim el dret de reunir-nos i protestar pacíficament contra qualsevol cosa que creiem injusta, és a dir, si considerem que l'empresonament d'un raper pels motius sentenciats no és just i ens volem manifestar, doncs hi tenim tot el dret, només faltaria. Ara bé, cal tenir en compte que allà on acaben els drets d'un comencen els dels altres i que, per tant, hi ha unes normes que cal seguir al respecte, és a dir, ens podem manifestar de manera pacífica, però quan entren en joc altres factors com la violència contra les persones o contra la propietat pública o privada, llavors la manifestació es converteix en una altra cosa i no pas precisament bona. Davant una situació així, és el deure de qualsevol policia democràtica el d'intervenir per a restablir l'ordre, i això és igual aquí que en qualsevol altre país; això no obstant, pels motius que siguin, les actuacions policials aquí acostumen a ser contestades, no només pels crítics " de costum ", com a tot arreu, sinó que la mateixa contestació acaba arribant inclús a una gran part de la casta política del país, incloent-hi expresidents de la Generalitat o alts càrrecs de Cambres de Comerç, per citar alguns exemples.

Una cosa que hauríem de tenir meridianament clara és que la violència no és mai una opció legal i que la utilització de la mateixa excedeix en tot al dret a la lliure manifestació, quan una protesta deriva en aldarulls i destrosses, llavors estem davant d'una altra cosa, d'una sèrie de fets delictius que poden coartar la llibertat dels altres en qualsevol de les seves manifestacions, siguin aquestes personals o sobre la propietat privada o pública, i que, per tant, correspon als poders públics l'obligació de combatre-les amb els medis posats a la seva disposició per les lleis, i un d'aquests medis posats a disposició dels Poders Públics per lluitar contra qualsevol mena de delicte no és un altre que els Cossos i Forces de Seguretat, en el cas de Catalunya, el Cos de Mossos d'Esquadra. L'actuació policial en casos d'aldarulls està regulada per una sèrie de procediments interns i els agents del Cos estan auditats en tot moment per Afers Interns, departament especialitzat a detectar i combatre actuacions irregulars de qualsevol dels seus membres; com en tota empresa o organització, hi ha unes normatives internes les quals, en el cas de ser saltades o no acomplertes, es pot incórrer en responsabilitats de tota mena per als infractors, i en el cas de la policia, tractant-se dels temes que es tracta, aquestes responsabilitats poden arribar a ser, fins i tot, penals.

S'ha parlat i molt de la qualitat d'algunes de les actuacions policials dels últims dies, però sembla que no es parli tant dels infractors i dels efectes de les seves accions al carrer i, encara menys, de la irresponsabilitat d'alguns polítics els quals, lluny de condemnar allò que està passant aquests dies en el carrer, simplement, o es dediquen a criticar al cos policial encarregat d'intentar mantenir l'ordre, o bé es mantenen en un simple silenci còmplice, potser més pensant en futures investidures que en una altra cosa. Perquè, què estem vivint aquests dies?, doncs estem vivint, a banda de les legítimes protestes contra l'empresonament del raper, episodis de violència als carrers feta per uns quants brètols els quals cremen motos i fan barricades, saquegen botigues, trenquen vidres del Palau de la Música o fan qualsevol altre d'acció de violència als carrers. Davant d'això, la policia ha d'actuar com no pot ser d'una altra manera i l'obligació dels polítics és de donar-li suport; cert és que hi ha imatges d'actuacions policials controvertides, i estic d'acord que cal posar-les en context i investigar-les i, si algun agent no ha actuat conforme a Dret, punir-lo, però això no ens hauria de fer perdre la vista del fet en si, que no és altre que si hi ha aldarulls al carrer, la policia els ha de reprimir per tal de salvaguardar els drets de tots, aquesta és simplement la seva obligació.

Avui he pogut sentir una entrevista a la ràdio en la qual un manifestant defensava el saqueig d'una botiga d'una gran cadena de roba però condemnava el saqueig d'un petit comerç i ho justificava perquè, segons ell, saquejant la botiga de la gran cadena "no es feia mal a ningú", pobre il·lús, inconscient del mal que està fent a la imatge internacional de la seva ciutat, al Turisme, als llocs de treball de la cadena, inclús a les pròpies asseguradores que, si han de pagar bones indemnitzacions, acaben apujant les primes de les assegurances que paguem entre tots, sí, més enllà de "no fer mal a ningú", la realitat és que "ens fa mal a tots". A tot això, cal afegir piulades d'un expresident de la Generalitat i, fins i tot, d'un president d'una important Cambra de Comerç els quals, lluny de condemnar els saquejos de molts comerços i els disturbis, el que fan és carregar contra el Cos policial encarregat de lluitar contra això; el món a l'inrevés, seria lamentable si aquestes piulades, en la meva opinió, no freguessin la irresponsabilitat, doncs poden tenir l'indesitjat efecte de cridar a més i més aldarulls, ja que els poden acabar blanquejant.

Un altre tema de fons del qual se'n parla poc és de la crisi econòmica derivada de les mesures adoptades per lluitar contra la pandèmia i que han afectat i molt a molts sectors econòmics i ja estan començant a afectar als ànims de part de la població, que ja comença a sentir-se cansada de tantes restriccions i, a banda, també afecta i molt als joves, que veuen com el seu futur, en aquests moments, pinta com a mínim complicat; és a dir, que la situació actual acumula una sèrie de factors que la poden acabar coonvertint en explosiva, i és responsabilitat de tots el mantenir la calma però més dels polítics ho és de donar sortida a les frustracions de la societat i d'evitar, en la mesura del posible, que el descontentament degeneri en quelcom de pitjor. I és que ja fa temps que es denota una creixent mediocritat en la qualitat de certa part de la casta política actual, però s'esperaria que els que en teoria han de comandar la situació haurien d'estar a l'altura en tot moment i no haurien de comportar-se com a simples activistes. Jo lamento moltíssim que hi hagi manifestants que hagin pres mal per actuacions policials que puguin ser controvertides o, directament, irregulars i encoratjo des d'aquest humil blog que s'investigui fins a les últimes conseqüències qualsevol fet irregular causat per part d'algun agent i que hagi pogut derivar en algun mal a cap ciutadà, igual que encoratjo a investigar i detenir als violents que causin aldarulls; ara bé, és responsabilitat bàsica dels Poders públics defensar la Nostra Policia, perquè és un cos vertebrador de la nostra societat i atacant-la ens empobrim tots. Els Mossos d'Esquadra són un Cos Policial modern, democràtic i de primera fila al servei de tots els ciutadans, i això els catalans no ho hauríem de perdre mai de vista.

Certament, no ens mereixem això que ens toca viure.

Tortosa, 21-2-2021 Economista C.E.C. núm 13147