Persones potencialment perilloses (ppp)

La mort de persones i sobretot de nens com a conseqüència d’atacs de gossos sempre és una notícia lamentable; no només per la mort de la persona atacada sinó perquè sovint el gos és assenyalat com a culpable quan només és una altra víctima de la ignorància i la irresponsabilitat de les persones.
La reflexió sorgeix arrel d’un recent cas d’agressió en què va morir un nen de dos anys per les múltiples mossegades d’un gos de raça Pit bull a un poblet de Galicia, Pazos de Borbén. El nen passava el dia a la finca dels seus avis, juntament amb els seus dos cosins de 2 i 4 anys, quan sembla ser que es va acostar al tancat de 3 m2 on estava el jove Pit bull. El gos li va ocasionar ferides greus a la cara i al braç.
L’àvia, que estava al càrrec dels nens, en sentir els crits del petit, va córrer a agafar-lo. Poc més tard un helicòpter es va endur l’Infant a l’hospital però va morir només arribar-hi. L’avi, pres de la desesperació, no va esperar a què arribés la Guardia Civil i va penjar el gos com a venjança irracional.
Segons els veïns ningú havia vist mai el Pit bull, en canvi si que coneixien els altres gossos de la família, que els passejaven sovint. Està clar que aquest animal no tenia cobertes les seves necessitats correctament. Si no el passejaven i havia de passar la seva joventut (tenia 2 anys) en un recinte de 3 mentres aquest gos no podia desfogar l’enorme energia que caracteritza la raça i probablement s’estava convertint en una bomba de rellotgeria a punt d’explotar. Per què l’àvia no va estar prou al cas per evitar que el nen s’acostés al tancat? No sabem què va provocar l’atac, podria ser que el nen hagués molestat el gos o simplement que ningú li hagués ensenyat a distingir entre una presa de caça i un nen.
Vull recalcar que no hi ha gossos assassins ni gossos nascuts per matar. Aquests termes tan usats per descriure les males anomenades races Potencialment Perilloses* són fruït de la ignorància i dels prejudicis. El què hi ha són gossos amb uns instints de guarda i defensa- com n’hi ha d’altres amb instints de caça o de pastoreig-, amb una constitució física musculosa i mandíbula potent , una educació pèssima i unes necessitats vitals no cobertes. Aquestes quatre característiques unides formen un gos que atacarà qualsevol ésser més petit que ell i més si envaeix el seu territori. Segons l’ensinistrador caní Nacho Sierra: “Un gos, sigui de la raça que sigui, és capaç de matar un ésser humà, com també un ésser humà és capaç de matar un nen indefens, ni per això l’ésser humà ha de ser sinònim de cruel assassí.”
És culpable un animal de actuar segons el seu instint i segons li han ensenyat? És culpable de confondre un nen amb un perill? És culpable de tenir una força bruta capaç de matar? La resposta evident és que no és culpable i per tant no mereix ser castigat amb la mort ni estigmatitzat com a raça perillosa.
És més, hi ha molts més casos d’agressivitat en gossos petits com Chihuahua o Yorkshires que en gossos PP** o de mida gran en general. El què passa és que la mossegada d’un Chihuahua potser farà una petita ferida a la mà d’un nen i no arribarà a transcendir als mitjans de comunicació, en canvi la mossegada d’un Pit bull és letal i, encara que n’hi ha menys casos, se’n fa molt de ressò.
QUE CAL FER PER EVITAR ACCIDENTS COM AQUESTS:
1.Cada raça, en funció dels seus orígens, té unes unes necessitats o d'altres. Les races grans, necessiten una dosi diària d’exercici més alta que les petites per descarregar energia, alliberar els seus instints de forma correcta, sentir-se realitzats per després poder gaudir de calma mental quan han d’estar a casa. Si no complim amb aquestes necessitats diàries un gos pot acabar patint diversos trastorns psicològics que derivin o bé en automutilacions, en una ansietat que els faci trencar coses, o en agressivitat.
2.L’educació és fonamental. Siguin quins siguin els instints o l’estructura física d’un gos pot ser d’allò més pacífic, carinyós i respectuós si se l’educa des de cadell. Cal una bona socialització entre els 2 i 4 mesos en què li ensenyem a relacionar-se amb altres gossos, gats i nens. D’aquesta manera aprendrà a distingir què pot atacar i què no. Educar també és posar límits al seu comportament i deixar clar a l’animal quines conductes ha de repetir. Mai castigar i menys amb l’agressió física. Això només augmentarà el risc que el gos sigui agressiu.
3.Ensenyar els nens a respectar els gossos, a jugar amb ells de forma moderada i no permetre que els estirin la cua o els molestin massa. Oi que a nosaltres no ens agradaria que ens pessiguessin o ens fessin mal constantment?
4.Molt important: per molt que confiem en els nostres gossos NO HEM DE DEIXAR MAI SOL UN NEN I UN GOS perquè no podem saber què li farà el nen al gos i pitjor encara, no podem garantir mai la reacció d’un animal, precisament perquè és un animal.
Aquests requisits bàsics es tradueixen en un fonamental sense el qual cap d’ells serà possible: RESPONSABILITAT. Hem de ser humils i reconèixer que els únics responsables d’aquests successos som els éssers humans. Mai podem acusar el nen que no té us de raó ni noció de perill, ni el gos, que només actua segons el seu instint i aprenentatge, sense malicia ni intencionalitat. Procurem ser més justos amb els gossos, que són capaços d’estimar i de ser fidels com ningú. Sabeu que el Pit bull és una de les races més fidels a l’amo que serà capaç de morir per protegir-lo?
*Les races considerades per la normativa com a PP són: el Pitbull, l’American Strattford Terrier, el Rotweiller, el Dobermann, el Presa Canari, Dogo Argentí, Fila Brasiler, Akita Inu, Tosa Inu, Mastin Napolità. A alguns llocs també inclouen el Pastor Alemany.** Sigles per anomenar els gossos Potencialment Perillosos.