Tant molestaven aquests xiprers?

[Avui publicaré dues entrades. En la primera, que ja tenia programada, informe de la "I JORNADA GASTRONÓMICA GENTE SOLIDARIA", organitzada per ASHPROAL. Però no podia deixar passar la denúncia pública de la tala dels xiprers del Centre Social Polivalent]

Mai vaig pensar que veuria semblant salvatjada. Quan ahir m'ho van dir no m'ho podia creure, però vaig baixar i em vaig trobar amb els cossos de unes dotzenes de xiprers tendits en el sòl, com si de soldats afusellats en massa es tractara.
Des que tinc ús de raó he vist aquestos xiprers, al costat del que abans es deia M.S.Y.O.P. i ara es diu Centre Social Polivalent. Recorde la meua infantesa, quan cada dia baixava des del Col·legi Salesià fins a la meua casa, arribava a aqueixa tanca, em ficava entre les seues branques i donava un salt per a recórrer entre bancals d'ametlers i oliveres el tros que faltava fins a arribar a la meua casa en la Glorieta d'Espanya. Com ho explique: quasi mig quilòmetre camp a través on no hi havia apenes edificacions (no existia l'Av. de la Pau, ni el carrer Reyes Católicos, ...).
Si foren persones, d'aqueixos xiprers caldria dir que van tenir un comportament exemplar. No van fer mai mal a ningú. Les seues arrels no van danyar mai el mur de pedra que les fitava, la seua ombra va protegir el joc de molts xiquets i xiquetes en aquell llarg passadís on es podia jugar a la pilota sense risc, van ser el respatler de molts ancians que van veure passar els últims anys de la seua vida asseguts en aquell banc, mentre els cotxes pujaven i baixaven pel "Desvío".
Segurament es tractava d'arbres sexagenaris, en edat de jubilació haurà pensat el "descerebrad" que ha donat l'ordre de sotmetre'ls a una innecessària eutanàsia obligada quan encara discorria la saba de la vida pels seus troncs. Verda naturalesa, clorofil·la combatent la pol·lució, fusta viva atallada per la fulla de la "motosierra", carn madura que jau inerta en alguna escombrera.
Avui em sent més malalt, sent com si m'hagueren llevat alguna cosa que m'ajudava a viure i a respirar. Assec que el meu poble s'assembla cada vegada més a una gran caixa de formigó i rajola, on una maquinària implacable dirigida per autèntics ignorants està acabant amb els pocs vestigis verds, amb la poca naturalesa que es desenvolupava en els escassos raconets salvats del progrés desmesurat.
Aqueixos xiprers eren inofensius, no molestaven a ningú, ningú en el seu sa judici haguera demanat la seua eliminació. I no em convenceran prometent plantar deu vegades més exemplars en un altre lloc, doncs açò es podria haver fet igualment sense tocar-los.
Vos deixe amb alguns paràgrafs de l'Ordenança de Municipal reguladora de protecció de l'arbrat local en el terme municipal d'Ibi, aprovada fa just quatre anys pel mateix partit que avui governa i al que faig responsable d'aquesta atrocitat:

Artículo 24. Protección de árboles y plantas en el ordenamiento
urbanístico.
1. El arbolado existente en el espacio público, aunque
no haya sido calificado como zona verde, deberá ser protegido
y conservado. Los promotores de proyectos de ordenación
urbanística procurarán el máximo respeto a los árboles
y plantas existentes.

2. Cuando sea necesario eliminar algún ejemplar por
causa mayor, su desaparición y posible sustitución deberá
incluirse en el proyecto de que se trate, para su aprobación
por los Servicios Técnicos Municipales del Área de Medio
Ambiente.

3. A fin de minimizar los daños al patrimonio vegetal del
municipio, los árboles que hayan de suprimirse forzosamente
serán repuestos por el promotor en otro lugar, por unidades
de la misma especie y porte, previo informe de los
Servicios Técnicos Municipales del Área de Medio Ambiente.
Artículo 25. Derechos y obligaciones de los ciudadanos.
1. Las zonas ajardinadas, elementos vegetales y arbolado
existentes en los espacios públicos del municipio están
a disposición de todos sus ciudadanos, que tienen el derecho
al libre uso y disfrute de los mismos. Todos los ciudadanos
tienen el deber de respetar estas zonas verdes así como las
plantas y árboles que se encuentren en las mismas o en
cualquier otra parte del municipio.

2. Toda pérdida de arbolado en la vía pública será
puesta en conocimiento de los Servicios Técnicos Municipales
del Área de Medio Ambiente y repuesta con unidades de
la misma especie y porte por el causante de la pérdida, sin
perjuicio de las sanciones a que diera lugar.