Una romàntica teoria sobre l’origen dels catalans

Hi ha diverses teories sobre l'origen dels catalans, i segurament mai se sabrà del cert com va ser. Deixeu-me presentar-vos una teoria que no deixa de tenir un cert caire romàntic, ja que ens entronca directament amb els nostres avantpassats gots, romans i ibers.

Sovint, en voler relatar fets que van succeir fa molts anys, és molt fàcil caure els prejudicis, i això és força perillós si el que es vol fer és intentar relatar els fets de la millor manera possible; en aquest sentit, com més lluny anem en el temps, més difosos es tornen els fets que es volen relatar i també més llegendaris. És per això que diversos autors han dissenyat diferents tesis sobre els orígens de Catalunya i dels catalans, i a moltes d'aquestes tesis no els manca certa èpica; per exemple, la llegenda del Comte Guifré i les Quatre Barres, que és la llegenda més coneguda de totes, ho té tot, lluita, uns enemics a batre i un final digne d'una figura llegendària.

Això no obstant, els fets del compte Guifré, de ser certs, ens porten al segle IX, una època de lluita amb els sarraïns i de la consolidació de la "Marca Hispànica" que els reis francs havien establert a la Península Ibèrica com a forma de fer un "tap" davant de qualsevol invasió que pogués procedir des d'Al-Àndalus, dels territoris controlats llavors pels sarraïns. La "Marca Hispànica" es va establir per tal de poder frenar qualsevol invasió i va ser estructurada en comtats, al davant de cadascun hi havia un " comes " (comte), que venia a ser el representant del rei franc, però que certament gaudia de certa autonomia. Així, a mesura que la "Marca Hispànica" es va anar consolidant, va anar acollint poblacions que venien dels dominis francs i que es van anar barrejant amb la població autòctona, donant amb el temps com a resultat el germen de Catalunya i del poble català.

Però, va ser exactament així? Permeteu-me exposar una teoria al respecte que també gaudeix de certa èpica, però que, en la meva opinió, sembla una mica més encertada o, almenys, més creïble. A tal fi, ens remuntarem dos segles enrera, al segle VII. El segle VII és el de la consolidació del Regne Visigot de Toledo com a entitat política, com a un estat hereu del romà i del qual havia heretat les seves estructures, entre elles, la divisió provincial d'Hispània, que era per llavors, si fa no fa, la mateixa que durant el Baix Imperi Romà.

Cadascuna de les antigues províncies romanes d'Hispània estava llavors regida per un " Dux" (duc) i les nostres terres estaven llavors governades pel Dux de la Tarraconense, província romana que comprenia l'actual Catalunya, Aragó i d'altres territoris. Els Duxs de la Tarraconense i els de la Septimània (província situada més enllà dels Pirineus, amb ciutats com Narbona o Carcassona) ja havien protagonitzat unes quantes rebel·lions, i no eren pocs els reis visigots que abans havien sigut Dux d'alguna d'aquestes províncies i que havien aconseguit el poder, sia per elecció, sia per rebel·lió.

A finals del segle VII, l'any 672, durant el regnat del rei Wamba, el Dux Paulus de la Septimània es va autonomenar rei i va protagonitzar una gran rebel·lió que va obligar el rei a intervenir-hi personalment al davant del millor de l'exèrcit got i a derrotar-lo en una cruel guerra. Això no obstant, el regne got estava començant a passar una greu crisi econòmica, hiverns molt llargs i freds feien que es perdessin moltes collites i, a més, va aparèixer la pesta. A tot això, en un context de debilitat política i econòmica del Regne, el 710 aparegueren als sud de la Península Ibèrica els primers invasors musulmans els quals havien acabat de conquerir l'actual Marroc i que, de manera audaç, van voler aprofitar l'oportunitat que un regne en crisi els oferia de poder incorporar als dominis de l'Islam un territori ric i d'antiga tradició; poc després van derrotar el rei got Roderic el juliol de 711 en la Batalla de Guadalete o de la Janda ( Waddi LLacca, en àrab, o batalla del llac) i van conquerir tot el Regne en pocs anys.

Bé, això és el que ens han ensenyat a l'escola, però les coses no van ser exactament així. A la Tarraconense i Septimània segurament havia quedat cert grau o predisposició a la revolta i, segons algunes fonts, sembla que el 711 el rei d'aquestes terres no era Roderic, sinó Agila II (s'han trobat algunes monedes d'aquest desconegut rei), un rei enfrontat a Roderic en el que sembla que va ser una de tantes guerres civils visigòtiques. Sigui com sigui, el rei Agila hauria defensat Saragossa de l'assalt musulmà l'any 714, morint en aquesta batalla i posteriorment, segons algunes fonts, alguns nobles haurien nomenat rei un noble anomenat Ardó, el qual hauria comandat la resistència enfront l'invasor, segurament, fins a l'any 721, quan van caure Narbona i la Septimània.

És a dir, tenim uns territoris amb un cert grau de propensió a la revolta i amb els seus propis comandaments, comandaments que van saber resistir l'invasor fins deu anys després de la famosa Batalla de Gaudalete. A mesura que Ardó anava perdent territori, mots ciutadans hispano-gots de la Tarraconense haurien anat emigrant cap al nord i, en darrera instància, vers els territoris francs, sent anomenats pels cronistes francs de l'època com a "hispani".

Cal tenir en compte que el domini sarraí de la part nord de la Tarraconense i de la Septimània no va ser massa llarg en el temps i que, per tant, la població d'origen àrab o bereber que hi hagués en aquestes terres forçosament no havia de ser massa gran, per la qual cosa una gran part de la població autòctona hauria perdurat als territoris envaïts, sent majoria en aquests, mentre que d'altres haurien emigrat, sent els " hispani" de les fonts franques. Sigui com sigui, un cop els francs van voler reconquerir l'actual Catalunya Vella per formar la Marca Hispànica, ho haurien fet usant tropes en gran part compostes per aquests "hispani" i aquests "hispani" van ser els repobladors que es van barrejar amb la població local la qual era, inevitablement, també hispano-goda. El primer comte de Barcelona que els francs van anomenar l'any 801 seria el compte i, sempre segons algunes fonts, seria un noble visigot refugiat en territori franc, és a dir, un " hispani ".

Per tant, ja tenim una primera part de la teoria, la mateixa població hispano-goda que havia marxat hauria tornat i s'hauria barrejat amb la població autòctona de llavors la qual, vist el poc component àrab o bereber, era bàsicament la mateixa que sempre havia habitat el territori reconquerit. D'altra banda, aquest territori és anomenat a les fonts com a "", o " terra dels Gots". Si trasponem el nom de "terra dels Gots" a una llengua germànica, com la dels francs o la dels gots, aquesta s'anomenaria "". Segons algunes teories, una derivació del mot "Göthaland" podria ser precisament " Catalunya ".

Cert és que només es tracten de conjectures, i que segurament mai se sabrà al cert com va anar tot, però penso que no deixa de tenir certa èpica, ja que conjuga l'origen del poble català amb la població autòctona del territori, és a dir, la dels "hispani" exiliats a on els francs i la de la població local, i també, forçant la teoria, donaria resposta al per què de la gran similitud entre la llengua catalana i l'occitana. En poques paraules, la població dels primers comtats catalans de la Marca Hispànica era bàsicament hispano-goda i, per tant, d'arrel romana i ibèrica. En relació al nom del territori, altres teories assumeixen que l'origen del mot "Catalunya" seria el mateix que el de "Castella", és a dir, " terra de castells ", i també té la seva llògica, però no em negareu que un origen del mot "Catalunya" com a "terra dels Gots" no deixa de tenir un bon regust històric.

De totes maneres, extrapolar una teoria tan romàntica com la que us presento a la realitat actual no és de cap manera correcte. La població de Catalunya ha anat canviant i modelant-se amb el temps, ha rebut molts i importants aportacions durant molts segles, siguin occitanes, de la resta d'Espanya o de la resta del món, i actualment és una societat mixta però orgullosa dels seus orígens. No sé el que ens espera en el futur però, sigui el que sigui el nostre avenir, no hauríem d'oblidar mai d'on venim, d'uns pobres " hispani " que van haver de fugir dels invasors però que van ser capaços de tornar, progressar i donar el tomb a la Història.

Tortosa, 19-11-2023 Economista

Llicenciat en ADE i en ITM i diplomat en Ciències Empresarials. Treballo en el sector financer des de 1989. He obert aquesta finestra per compartir amb vosaltres opinions i temes d'interés, sempre de manera constructiva; espero us agradi. Licenciado en ADE y en ITM y diplomado en Ciencias Empresariales. Trabajo en el sector financiero desde 1989. He abierto esta ventana para compartir con vosotros opiniones y temas de interés, siempre de manera constructiva; espero os guste.