Vae victis!

A tots ens agradaria que les coses sempre anessin d'acord amb els nostres interessos, que sempre anessin bé. Lamentablement, la vida no sempre és així i sovint apareixen dificultats i entrebancs. Vegem una reflexió personal al respecte.

En el segle IV abans de Crist, concretament l'any 390 A.C., la llavors República Romana va patir un dels fets més traumàtics de la seva història i que va quedar en l'imaginari col·lectiu del poble romà durant molts segles; en aquell llavors Roma no era gran cosa comparada amb el que va ser segles després, es tractava d'una ciutat-estat que amb prou feines controlava el seu territori circumdant malgrat que ja començava a albirar-se que presentava un futur prometedor. El problema disruptiu que momentàniament va apartar Roma del seu daurat destí va aparèixer en forma d'un exèrcit de gals que va assetjar la ciutat i va estar a punt d'exterminar la República Romana mateixa; un cop conquerida i saquejada la ciutat, només quedava pendent de conquesta la zona del Capitoli, però la resistència ferotge dels romans va fer que els gals acceptessin negociar, no massacrarien la resta de Roma si hi havia un copiós rescat, cosa que els romans van acceptar.

Un cop s'estava efectuant el pagament del rescat, els romans es van adonar que els gals els estaven enganyant amb la mesura dels pesos i van protestar iradament; llavors, el cabdill gal va treure la seva espasa i la va posar al costat de la balança on hi havia els pesos i va cridar molt fort una locució que ha passat a la Història, " !" (ai, dels vençuts!). Amb aquesta frase, el cabdill gal donava a entendre que els derrotats no tenen dret a res i que ja era molt que no els acabessin de massacrar; al final, el fet que els gals, en aquell precís moment, no acabessin d'extingir la República Romana es va acabar girant en la seva contra, la República Romana no va desaparèixer en aquell moment, al contrari, va prosperar, va esdevenir una potència de primer ordre i va crear un imperi que abraçava tota la Mediterrània. L'epíleg d'aquesta història el podem veure quasi quatre segles després, quan Juli Cèsar conquerí la Gàl·lia i, amb el temps, el poble gal va adoptar la llengua i els costums romans i així fins a l'actualitat; la prova la tenim en les llengües que es parlen avui en dia a França i que són en la seva majoria romàniques, filles directes d'aquell llatí vulgar que els habitants de la Gàl·lia, fossin romans o gals, van acabar parlant.

I és que els romans tenien un projecte sòlid i a llarg termini; evidentment, el projecte imperial romà no va ser cosa d'un dia, crear un imperi va tardar segles i la Història llavors tampoc no anava tan ràpida en la seva evolució com ho és en l'actualitat, però, salvant les distàncies, el símil pot ser útil. En la vida empresarial, com en la vida econòmica, com en la vida política hi ha projectes de llarg termini i consolidats els quals, normalment, es van creant i consolidant amb el temps, partint de sòlids pilars. En el món empresarial, tenir un "" i saber fer les coses de manera diferent i eficient a com ho fan els competidors pot ser un avantatge competitiu, però això no s'aconsegueix en un dia; en el món econòmic, tenir una estructura econòmica diversificada o, si no és el cas, tenir sectors econòmics punters, és molt important i aconseguir-ho tampoc no és cosa d'un dia ni d'un any; en la vida política, els projectes de país i amb anys d'experiència al seu darrere acostumen a ser els que, a la llarga, s'acaba demostrant que funcionen millor, i aquests projectes de país tampoc no són cosa d'un dia.

Què passa actualment? Doncs que els "" han entrat en la nostra actual "" en forma de coronavirus, pessimisme general i populismes; la pandèmia actual és un fet conjuntural que ho ha alterat tot, també als tres móns als què al·ludia abans, afecta les empreses perquè han vist la seva activitat, en el millor dels casos, frenada, afecta l'economia, perquè la baixada del PIB en 2020 ha sigut evident i també afecta la política, puix les crisis econòmiques sempre donen ales a populismes de qualsevol signe ( i no oblidem que encara no havia passat prou temps des de l'última crisi econòmica que ja estem amb la segona). No obstant això, per molt greus que estiguin sent els efectes de la pandèmia en els tres ordres comentats, el problema, encara que greu i llarg en el temps, és conjuntural i és responsabilitat de tots el fer que no passi d'això i que no es converteixi en estructural.

I és que els projectes sòlids, siguin aquests empresarials, econòmics o polítics, tenen futur malgrat que a curt termini sembli que les coses no vagin com haurien d'anar; per exemple, fent un símil financer, de la mateixa manera que invertir en un Fons d'Inversió en Renda Variable és arriscat a curt termini, ja que podem sortir-ne victoriosos o derrotats, a llarg termini no ho és tant, en aquest cas només cal deixar que el temps faci la seva feina, i l'acaba fent, no en dubteu pas. Per tant, per afrontar la situació conjuntural actual el que ens cal és una bona dosi d'actitud positiva general i de llargada de mires; de molts és sabut que l'actitud envers qualsevol cosa és un multiplicador dels efectes dels nostres esforços, per la qual cosa, igual que els romans no es van deixar eliminar i van prosperar amb el pas dels anys, nosaltres hem de fer el mateix. Cal intentar mantenir el màxim del teixit empresarial intacte ( i aquí penso que els Poders Públics tenen molta cosa a dir) per tal que l'economia revifi quan abans i així puguem superar també la crisi social conseqüència de la crisi econòmica, eliminant el fantasma dels populismes. Els populismes són fenòmens també temporals, conjunturals, tenen una pujada i una baixada, però estic plenament convençut que els projectes polítics que tenen futur són els que ja estan provats, "els de tota la vida", malgrat que reconec l'atractiu superficial dels projectes populistes en moments de crisi social com els actuals.

Per tant, hem d'intentar entre tots ser el màxim de positius possibles però també molt decidits a afrontar la crisi conjuntural actual. Tot i que sé que és molt fàcil parlar d'actitud quan hi ha gent que pateix molt, és important mantenir un cert grau d'optimisme; tanmateix, també calen fets des del qui poden prendre decisions que afecten el conjunt de la Societat, aplicant mesures efectives en ajut dels sectors econòmics afectats, alguns d'ells tan sòlids i consolidats com el Turisme i la Restauració i, sobretot, hem d'evitar creure en els populismes que sempre ofereixen solucions màgiques curt-terminismes, però desastroses a llarg termini perquè les coses no sempre són tan fàcils de fer com alguns prometen. En definitiva, expulsem els " gals" de casa nostra i siguem com els " romans", no sentint-nos mai derrotats i teixint entre tots un projecte sòlid a llarg termini; la pandèmia passarà i la nostra Societat haurà d'haver après alguna cosa positiva de tot plegat, els entrebancs apareixen, però el curs de la Història és tossut.

Tortosa, 7-2-2021. Economista C.E.C. núm 13147.