"Assumiràs la veu d'un poble" Vicent Andrés Estellés.

Vicent Andrés Estellés és un  «escriptor i poeta valencià», representant d'una literatura regional valenciana  «per molt que els desagrade als catalans»  que ho presenten com un escriptor clàssic de la literatura catalana moderna.
Va nàixer el 4 de setembre de 1924 a Burjassot (València). El seu pare tenia un forn. Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola tenia dotze anys. En l'adolescència va aprendre l'ofici de forner i més endavant es va dedicar a l'orfebreria. La vocació literària es va desvetlar molt ràpid en Vicent Andrés Estellés, però no pel costat de la poesia sinó pel teatre, en 1935-36 ja va començar a escriure poesia. En 1942 va publicar el seu primer article en el periòdic "Jornada" i va aconseguir una beca per a l'Escola Oficial de Periodisme de Madrid.
Va tornar a València en 1948 i va començar a exercir el periodisme en les Províncies, alhora que anava publicant els seus poemes. Va treballar pràcticament tota la seua vida en el diari Les Províncies, i va ser nomenat redactor cap en 1958. En 1971 es va decidir a publicar els seus poemes en diferents poemaris en valencià que li ocasionaria ser jubilat forçosament a 54 anys, per l'enfrontament com l'adreça del diari per assumptes culturals i de la llengua valenciana.
En 1953 va poder publicar el seu primer llibre: Ciutat a cau d'orella. Dos anys més tard es va casar amb Isabel Llorente que treballava en l'ajuntament de València, amb la qual va tenir una filla que va morir al capdavant de quatre mesos, però van tenir dos fills més. El seu poemari Donzell amarg, publicat en 1958, va quedar finalista del Premi Óssa Menor. No obstant açò els reconeixements públics com a poeta es van enllaçar amb el premi Lletra d´Or i en 1978 el premi d'Honor de les lletres Catalans.
El moviment de la Nova Cançó va contribuir a la difusió de la seua obra. Després d'una greu i llarga malaltia va morir a València el 27 de març de 1993. Se li considera com el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, similar a la qual van tenir en altres èpoques Ausiàs March i Joan Roís de Corella.
                                   Poema "Assumiràs la veu d'un poble" del Llibre de meravelles, 1993.

Con respeto a mí y la poesía; la verdad, es qué era un tipo de lectura que no me atraía nada...posiblemente porque no la entendía. Primero; por un libro de poemas de Ausiàs March. También  por Sor Cecilia  del blog «Estoy a tu lado»  y por Marino Baler del blog «Pensamientos y más cosas» que me recomendó un libro de Antonio Machado  «Soledades». Pero además, descubrí la poesía a través de la música, con cantautores de la talla de Ovidi  Montllor, Paco Muñoz , Celdoni Fonoll, Maria del Mar Bonet, Obrint Pas, Remigi Palmero, Vicent Torrent, Lluís Miquel, Els Pavesos, Lluís el Sifoner, Esteve Ferre. 
En cuanto al poema de Vicent Andrès Estellés  "Assumiràs la veu d'un poble" pertenece al libro de las maravillas 1971. El poema habla de la colectividad, de no ser uno mismo sino de ser un pueblo. Habla sobre la importancia del pueblo, de no pensar en tú mismo, de dejar tus costumbres personales y compartirlas con tu pueblo y ser tu pueblo. El significado principal de este poema es la relación del poeta mantuvo con su pueblo. Habla de dejar atrás sus costumbres individuales, para compartirlas con su pueblo. En mi humilde opinión...para el poeta era muy importante su relación con su pueblo y eso se nota en su obra. También se podría destacar un afán de decir que tú siempre serás tú, pero llega un momento de ser parte de un pueblo, porque si no formas parte de un pueblo…no eres nada. Los trabajos del poeta expresan mucho el sentimiento que sentía por su tierra, por su gente, por su querido Burjassot , València y el Mediterráneo. "Assumiras la veu d'un poble" es una maravilla y dice mucho de mis sentimientos al pertenecer a un gran pueblo. Aunque por desgracia muchos valencianos/as han olvidado quienes hemos sido y el orgullo de ser parte de un gran pueblo, con una cultura y lengua propia."Para finalizarla"lafigura del poeta ha sido homenajeada en todo el territorio de la Comunidad Valenciana. En Burjassot hay instalada  una estatua en bronce  en la plaza Emilio Castelar. La obra, que lo representa sentado en uno de los bancos de la plaza escribiendo sobre una pila de libros, ha sufrido varios ataques vandálicos con pintura, hasta el punto que el ayuntamiento se planteo retirarla.

Todo debido al problema de las señas de identidad del pueblo valenciano...algo que yo he superado. Esta división por la lengua y cultura, ha ocasionado que hoy día estemos a la cola en todo, dentro del conjunto de los pueblos de España. Somos un pueblo dividido y por lo tanto un pueblo fácil de vencer.Patria valenciana es un Blog de actualidad y de opinión.