Dolç Nadal i bon Any Nou!

Vaig començar a escriure aquest text l'1 de juny de 2006. Va ser el dia que vaig començar a publicar el quadern. Han passat quatre anys i mig, 803 (amb aquest!) "posts" publicats, mil.lers de comentaris escrits per vosaltres i , gairebé sempre, contestats per mi. I el més important, molts amics fets, molts vins coneguts, molts terrers visitats, moltes portes obertes. És el millor que m'ha donat aquest quadern: portes obertes d'amics i coneguts que mai no hauria sospitat poder fer; portes obertes d'activitats que, sense el quadern, mai no hauria imaginat; molt coneixement, molta passió compartida i, és clar, també alguns mals moments (pirates copiant; pirates robant personalitats; pirates insultant; pirates, menystenint...). La part positiva del quadern és molt superior a la negativa i per aquesta raó vull encetar l'any amb aquest escrit que em retorna als origens.
Compartir experiències, fer coneixences. Els darrers amics en arribar, una de les darreres portes obertes és la de na Txell i en Kike, responsables de La Cuina Vermella. És un bloc excel.lent, cuidat en fons i en forma, sensible, amb fotos sempre inèdites i molt ben preparades, receptes seductores i música apassionant. Han trobat una fórma, una perspectiva i saben fer servir-la. Un bon dia es van posar en contacte amb bi i vam decidir posar en pràctica allò que aconsella Alfreddo a Roma: "Un pasto senza vino è come un giorno senza sole". De tant en tant em passen una recepta i els proposo un vi per menjar-la. Ja hem fet algunes proves i sembla que a la gent li agrada! El que més em va agradar a mí, però, és que em van fer un obsequi de Nadal: el pastís de xocolata en conserva! Vam disfrutar la suau, quasi esponjosa textura de la recepta d'Alain Ducasse amb un vi que fes els honors a la suavitat de la seva xocolata. El fan uns altres amics que he trobat en aquest llarg camí: els d'Orto Vins (aquí en teniu una fantàstica introducció!).
Fills del Montsant, han sabut connectar amb el terrer, conèixer a fons la seva manera de pensar (la té!) i treballar com pocs les varietats que li són pròpies i més naturals, les que la terra privilegia: parlem, ara, de la garnatxa negra que és al Dolç d’Orto Negre 2009. És un vi naturalment dolç fet de la selecció manual de grans pansits als seus ceps. Treuen les panses, una a una, dels gotims abans de veremar la resta i amb elles han fet 900 (sic!) ampolles d'aquest dolç de garnatxa negra. 28 dies en inoxidable, premsat, fermentació . Ni fusta ni alcohol afegit. (per això és un VND). Ampolla i prou. 12,5% i 12ºC per beure'l. És dens com les llàgrimes de la Santa Teresa de Bernini i al mateix temps, fresc i lleuger com el galop el galop del cavall de Marc Aureli. Té aquell perfum, entre dolcenc i d'atramentum, de la tinta del calamar de potera fet a la brasa. Té aires de "chinato". És pura fruita. Qui ha veremat sabrà de què li parlo: quan ets a la filera i et poses a la boca un gra de raïm bem madur, l'esclafes amb la boca tancada. Aquella explosió de sabor és aquest vi. És un vi deliciós, fresc i fragant, pissarra foca molla, pa de figues i olivada. Garrofa madura. Amb la xocolata, una gran troballa...

Malena, Marc i, sempre al costat i amatent, Claudio, van arribar abans a la meva vida. Amb Malena i Claudio, de fet, ja fa un parell d'anys que vam substanciar-nos en carn, hem tastat plegats més d'una vegada i sabem que les nostres sensibilitats corren cap a un mateix destí. Porten l'Observatorio del Vino i tenen una petita empresa, Somosene, que s'ocupa de la comunicació al món del vi (també des de les etiquetes!). El seu projecte més singular, però, el que ens ha fet trobar més sovint el passat 2010, és el del Vino Artesano. Alguns ja sabeu que jo, entre d'altres, els ajudo des del primer moment en la construcció d'un Mapa del Vi Artesà que ens ha de permetre oferir, per a Espanya i el sud de França (de moment!) vins de petita producció; vins que privilegien les varietats autòctones de la seva zona; vins que neixen d'una mínima o nul.la intervenció d'elements aliens a la vinya; vins que, en ser beguts, et parlen directament (amb les seves coses bones i dolentes) de qui els ha fet i de la terra on s'han fet.
Doncs aixì com en Kike i na Txell em van regalar el seu Dolç Nadal, Malena, Marc i Claudio se'm van presentar l'altre dia amb una ampolla (en format màgnum, com ha de ser!) d'en Fredi Torres. Fredi, fet viticultor i enòleg a Suïssa però rodat per mig món, ha trobar el seu lloc al món vínic als costers del Priorat.Saó del Coster és el seu pretext i la saba vínica que surt dels terrers de Gratallops (molt variats en la seva naturalesa), la seva raó de ser. Planassos és un dels vins, avui (sobretot el seu 2008), que et fa girar el cap per pensar "aquest és un bon camí pel Priorat!" La gent del Vi Artesà ha identificat Fredi i un dels seus vins, "S" 2008 de Saó del Coster, com a un dels paradigmes del que ells volen representar. "S" (ampolla n.87) és un vi de 15% fet amg garnatxa i carinyena, més petites aportacions de syrah i merlot. És un vi senzill i, també, sorprenent, un vi ple de fruita i de frescor en la seva joventut, un vi de vellut carmesí amb tons cardenalicis que respira llaminadura de mora, esbarzer, regalèssia de pal, cafè una mica torrefacte i brisa fresca, acabada de premsar, fresca de l'ombra sota la parra al primer estiu.
Fa quatre anys jo no coneixia La Cuina Vermella; no sabia qui eren els amics d'Orto Vins; desconeixia per complet que existís una empresa anomenada Somosene o que neixeria un projecte anomenat Vino Artesano; i no tenia la més remota idea que Fredi Torres s'acabava d'instal.lar a Gratallops. Fa quatre anys era més ignorant i menys feliç que avui. Fa quatre anys jo no sabia que em toparia amb un Hermes transportador de bàquiques àmfores que em duria...qui sap on em durà? És un déu que m'agrada de fa molts anys (transformat en Mercuri, em feia riure de jove, quan llegia Plaute) i deixaré que les seves ales m'obrin el cami. Bon Any Nou!