Revista Libros

Joana Raspall: Poemas I

Publicado el 22 junio 2013 por Hojasdealisio @HojasdeAlisio

Siguiendo con la poesía de Joana Raspall les traigo algunos poemas que me gustan mucho.


Jo sols vull Tinc un vas que és tot ple d'or
i un sac nou ben ple de blat.
No sé amb quin fi me'ls han dat;
sé quin pes em fan al cor.
Ho duc tot dins de la mà
i no sé què m'haig de fer!
Si tu ho vols, et puc dir:-Té!.
per a tu tot l'or i el pa.
Jo en tinc prou amb llum de sol,
blau de mar i verd dels pins,
i amb les flors i els cants tan fins
de les aus tot fent el vol.
Jo sols vull un dolç mot teu
i, per nord, el dit de Déu.
Parlem d’amor Oblidem la colla, les motos, la moda,
la musica-disco, i parlem d’amor.
Parlem-ne només; amb les mans ben juntes,
mirant-nos als ulls, sols al món tu i jo,
l’amor és bon mestre. Trobarem paraules
que no sospitàvem que sabríem dir,
més dolces que els besos, més que l’abraçada,
perquè ens empresonen amb lligam més fi.
Parlem d’un amor alt com les estrelles
i els núvols blanquíssims, i el vol dels ocells.
proclamem l’amor per jardins de somni
on els mots es tornen roses i clavells.
Només amb els mots i cap altre cosa,
el cor sabrà fer-se el tresor de demà;
l’amor blanc d’avui no ens farà nosa,
que les perles fines fan de bon guardar.
Paraules del vent El vent em diu coses
que jo no les sé explicar;
coses dolces i boniques
que fan de bon escoltar:
com si cantessin els àngels
amb arpes i violins;
com si les flors hi vessessin
el nèctar que duen dins;
com si em gronxessin les ones
sobre un mar meravellós
dins d'una barca de somni
on fóssim nosaltres dos...
...perquè sé que tu hi vindries,
al mar de l'encantament,
a escoltar bruixeries
de les paraules al vent.
L'espera T'espero i sé que vindràs.
Se'm fa l'hora cançonera,
que qui espera, desespera!
Enyoro el jou del teu braç
on el meu cos troba força,
que sóc la flor que es colltorça
si es queda sola en el vas.
Em cal aquell entramat
de llaços i serpentines
que només tu saps amb quines
arts tan dolces has trenat.
Sento que vindràs aviat.
Vull desfer-me de neguit,
i que tu no trobis noses
quan vulguis collir les roses
que em floreixen dins del pit.


Volver a la Portada de Logo Paperblog