Ressenya de "L'home desconcertat" de Tian Riba

Llegir aquest llibre va ser fruit d'una decisió ràpida. En Tian Riba, periodista, articulista i contertulià és un home proper, intens, molt avessat en el tema polític i una veu interessant i reflexiva en la Catalunya actual que viu uns moments d' il.lusió i d'incertesa vers el seu futur. Aleshores, llegir la seva primera novel.la va esdevenir indiscutiblement indispensable. 

Tian Riba


Tian Riba (Joan Riba Cònsul) nascut a Matadepera en el 1974, és periodista. Treballa al programa de TV3 Divendres, líder d'audiència de les tardes, com a responsable d'actualitat. Va ser cap de Política dels diaris El Punt i Avui. Col·laborador del diari Ara, El món a Rac1 i El club de la mitjanit de Catalunya Ràdio així com al 3/24. Escriu un bloc de política sota el seu nom allotjat a VilaWeb. Recentment també ha publicat "Camí sense retorn. Crónica d'una revolució" a l'editorial La Mansarda que és un assaig sobre el procés independentista que ha començat Catalunya a partir de la manifestació de l'11 de Setembre de 2012.
http://blocs.mesvilaweb.cat/tian
https://www.facebook.com/tian.riba

Sinopsi:

Arrosseguem una biografia. Èxits, fracassos i les coses que ja no serem ni viurem. I cada vegada són més. La vida és com aquells llibres que llegíem de petits: "Si vols que tal faci tal, vés a la pàgina 29. Si no, vés a la pàgina 45". I un instant, un impuls, et canvia la vida..."
Dades técniques:


Títol: "L'home desconcertat. Una novel.la sobre la recerca de tresors perduts."
Autor: Tian Riba
Editorial: Columna
Col.lecció: Clássica
Presentació: Rústega amb solapes
Pàginas: 240 pág.
Data de publicació: 21/02/2013
ISBN: 9788466414043
Preu: 18.50€
Opinió personal
És inversemblant ser de la mateixa generació d'en Tian i no veure't bastant reflectit en aquest llibre. Això fa que el protagonista, en Bru, un periodista de la secció de política de 35 anys, separat i amb dos fills et sigui proper, es faci estimar i que moltes de le seves angoixes existencials siguin, alhora, també les teves.
Aquesta novel.la està redactada amb tó íntim, gairebé amb un xiuxiueig, perquè malgrat que el Tian diu que en Bru no és pas ell, sí que com a lectora et sembla que hi ha deixat una bona part de les seves inquietuts, una part del a seva pell, en aquest protagonista. Un home que camina cap a la maduresa una mica esmaperdut que amb tantes ganes de fer-se gran s'ha fet gran masa depressa, que recorda amb nostàlgia la seva infantesa en la que va crèixer amb uns principis que els canvis socials han deixat endarrera (i que gairebé no tenen cabuda avui dia) i en la que l'hi va ensenyar un tipus de vida que ja no existeix. De petit, l'amor en la parella perdurava, els amics eren per sempre, els pares prosperàven més que els seus antecessors. Bàsicament, l'existència és regia, aparentment, per unes normes invulnerables i coherents que li haurien de donar, en un demà, una vida estable i exitososa. Camí de la quarentena, a en Bru li costa acceptar que aquest model de vida ha quedat en el passat i encara, malgrat ser contemporani, li costa adaptar-se a un altre on tot és perentori, provisional, amb data de caducitat (començant per les relacions matrimonials i acabant pel treball), tot canvia i es fa imprevisible. I, en aquesta manera de sentir la vida que no sabem el que ens depara el demà ni cap on ens porta, en Bru trontolla i intenta obrir-se camí i obtenir una estabilitat. I, un cop i un altre recorda "Els goonies",  com si fóra un fetitx, aquella pel.lícula que li va agradava tan quan era un marrec on una colla de noiets amb esperit d'aventura cercàven tresors perduts. Tresors perduts que la generació d'en Bru encara no ha trobat.
Pertanyent a la Generació X (abarca, més o menys, les persones nascudes entre 1963-1978, desprès del baby-boom), en Tian ens parla oberta i fidelment de la realitat d'una gran part dels seus membres i la desebadora perspectiva de futur que tenen per davant. La generació més qualificada intel.lectualment i la que ha estat la primera en guanyar menys diners que els seus pares ha restat entaforada i no l'han deixat prosperar. Sobradament preparats són una generació que els seus caps, immovilistes, no han deixat triomfar. Una generació que va conèixer la televisió en blanc i negre, que jugava a la corda i a les bales, que restava innocent i que l'aparició del consumisme dels 80, els canvis socials (de tot tipus i un darrera l'altre arreu del món), l'arribada d'Internet, la corrupció política, la pandèmia de la SIDA, etc. va frapar  amb contundència i sense recursos suficients per digerir un canvi d'escenari tan impactant. En aquest nou entorn, aquesta generació ha vist que les seves fites personals eren inabastables. Res és com es van imaginar. Tot ha passat massa depressa. I així com ahir encara jugàven amb l'Spectrum, avui tenen un Ultrabook com a eina de treball i oci.
D'altra banda,  l'autor també reivindica que hem creat una societat en la que està trist o deprimit és sinònim d'estar malalt perquè és la societat del benestar on sempre has de restar content i no es pas normal qüestionar-se l'existència o estar baix de moral, decebut o ansiós de tant en tant? El nostre protagonista viu el seu estat mental amb normalitat. Se sent bastant apagat, té angoixes i intenta saber qui és realment. Un home a la recerca de la seva identitat en un món d'aparences on el materialisme és la religió més extesa.
I, per acabar-ho d'adobar, coneixem el protagonista durant quinze intensos dies de campanya electoral, esgotadors, pesats, on cada nit pràcticament té una parella diferent malgrat que és evident que és un romàntic. El protagonista intenta saber qui és i com ha arribat a on és. Reflexiona sobre la seva separació, no pas gaire llunyana, sobre els seus fills als que no veu gaire, sobre l'acomiadament que ha patit i que l'ha obligat a treballar per un altre diari sense poder pensar-s'ho gaire, els seus problemes econòmics que l'obliguen a fer malabars per arribar a fi de mes, les amistats...Tot plegat en el context del món del periodisme, del que se'n parla i prou i dels canvis al nostre pais, força complexos. Nogensmenys, i com a contrapunt, personatges com en Gaddafi, el seu millor amic, i algún embolic diplomàtic posen un punt d'humor light a la novel.la.
La narrativa d'en Tian té un ritme àgil, amena, agradable. Tracta amb molta cura els sentiments, ens planteja qüestions importants i és rica en matissos. Es una lectura aparentment fàcil però profunda, molt honesta i directa.
El que més m'ha agradat, sens dubte, i també el meu valuós de l'obra,  ha estat la capacitat de l'escriptor de parlar dels sentiments i de les relacions com a home, fet inusual i que diu molt d'ell i de la seva capacitat d'expressar emocions molt sentides. Aquest punt no només és un encert sinó que demostra la capacitat del Tian per "despullar" emocionalment en Bru i, per tant, ésser suficientment coratjós per deixar traspuar la seva vida sentimental sense embuts i amb vulnerabilitat.
Per últim, assenyalar que "L'home desconcertat" té una banda sonora explícita que comprèn en Bruce Sprinsgteen, Mishima, Katie Melua...Un detall magnífica per una molt bona primera obra narrativa.
Conclusió
Molt recomenable. D'aquelles lectures que es deixen llegir amb rapidesa, que t'obliga a reflexionar sobre molts temes (que preocupen a tothom, no només a la generació a la que pertany en Bru) i que resulta especialment interessant com a fotografia d'un instant de la nostra història. En Tian arriba fins al lector amb immediatesa, amb una certa tendresa i té la facultat de generar moltes sensacions i remoure quelcom dins teu. Una obra força sincera amb molts tresors.