La historia de “Rosa la Guapa”

Detrás de un vino siempre hay una historia. La propia historia del vino o la de las gentes que forman parte de su destino.

La historia de Rosa la Guapa es una historia de vino y muerte. Una Rondalla, historia cierta o vieja leyenda, donde se nos cuenta como el vino es fuente de alegría y de amistad si se disfruta con orden y mesura, pero que también puede llegar a ser origen de muchos males si abusamos de su consumo. Una moraleja que por sabida no deja de ser encantadoramente aleccionadora al leer, …la Rondalla de “Rosa La Guapa”

Poble el de Guiamets, cap el mil vuit-cents setanta,
terres del Baix Priorat amb ceps verds a cada banda,
oliveres i ametllers escampats per la muntanya.

La colla de bons amics, calça curta i faixa ampla,
armilla penjada al braç, ganivet de fulla ampla
amb el seu mànec daurat que sobresurt de la faixa,
a la festa són reunits tot cantant i fent gatzara,
anant de celler en celler provant els vins de l’anyada.
Aquest que és el més fort o potser, té més grau l’altre.

Tants tastets pugen al cap i els crits deixen les paraules,
que tots diuen que el seu vi és el millor de l’anyada.
I els mots ja no són mots, que es transformen en baralla.

El llum de ganxo penjat amb un cop de mà s’apaga
i aviat per entre els crits sona un ai! d’esgarrifança,
que un home a terra ha caigut amb la panxa foradada
pel ganivet que un amic a les fosques li clavava.

El poble s’ha commogut i el ferit és dut a casa
mentre família i amics s’han reunit a la cambra
per entre els que es veu amb la cara esborronada,
la filleta del ferit, bonica com no n’hi ha d’altra.

- Tu Rosa, -pot dir-li encara amb veu embarbussada,
tu que d’entre les Roses ets de totes la més Guapa,
no oblidis aquest fet greu i prega pel teu bon pare.

El ferit ha clos els ulls, -valgui’m Déu quina desgràcia!-
mentre s’escolten condols en aquella trista cambra.
La vídua amb sanglots de plor la Rosa Guapa agafava,
i lo portant-la al celler era així com li parlava:
– D’aquestes «botes» que veus has de tenir recordança,
que el vi usat amb mesura no pot fer semblant desastre.

Aquells mots per sempre més la Rosa Guapa escampava,
mentre s’anava fent gran,al celler nous vins entraven.
El fet és pro de debò i encara avui pot contar-se
que persones ja d’edat l’han tramès els uns als altres.

Seguim-ne, doncs, el consell que la Rosa a tots donava,
la Rosa de Guiamets, d’entre totes la més Guapa

Es reconfortante encontrar un vino cuyo nombre rememora un hecho tan trágico y a la vez tan bello como la imagen que nos transmite la rondalla. Hoy en día, cuando estamos saturados de nombres de vinos que solo buscan nuestra atención por la extravagancia o el esperpento, acompañados de una iconografía que en algunos casos transforma su etiqueta en un ejercicio de psicodelia cromática como forma de distinguirse en el lineal de la tienda y captar nuestra consideración, una etiqueta sobria y elegante y un nombre con trasfondo son de agradecer.

Detrás de Rosa la Guapa están la rondalla y un puñado de amantes del vino y su cultura que elaboran este tinto DO Montsant. Mas de la Caçadora, del mismo pueblo de Els Guiamets, es la bodega que elabora y embotella este tinto de garnacha, rojo y aromático, con un paso por boca sumamente elegante. Beberlo es tan fácil que no puedes por menos que recordar la leyenda y pensar que  “anant de celler en celler provant els vins de l’anyada” no es extraño que la historia acabase como acaba.

En fin ¡¡Salud Camaradas!!… nos os llevéis la “faca” al bar .