Recaredo: el cava del pare, el cava de l'avi

Hivern de 1962. Josep Mata Capellades, al pati del celler. Sembla que pensi "any de neus, any de béns". És l'any de la primera collita d'una nova idea, d'un pas més (tants n'ha fet des de 1924) cap a la definició de Recaredo, d'una manera de treballar personal i, sovint, diferent. En qualsevol cas, la seva. Macabeu i xarel.lo. Fermentació d'una part del most en bocois de fusta de roure. Vocació de transmetre el valor del pas del temps en una ampolla: no volem arribar exhausts al darrer moment. Volem una vellesa elegant, digna, desperta, sense bastons i amb l'orgull de qui pot dir que ha arribat amb salut al gran final. Frescor, acidesa i expressió natural del temps. En una ampolla. Terrer. Subtil complexitat d'un naixement meditat que l'ampolla anirà moldejant, treballant, allargant, ampliant amb matisos insospitats. A la penombra de la cava, sota terra, a temperatura ambient, en silenci i amb discreció, sents com la natura et parla a cau d'orella i et diu: espavila't, que si em dones, et tornaré!
Reserva Particular de 1984. "El cava del pare" diu el seu fill Antoni. "Cada vegada que al celler, per visites, s'obre un 84, sempre dic que m'avisin perquè és la collita del pare. En aquesta collita, el pare sempre hi és present. Va morir el 87, però al 85, quan es va embotellar, hi era i les decisions van ser seves". "Entre el 84 i el 91 no hi ha res guardat", afegeix en Ton, fill de l'Antoni i nét del Josep. "El 84 el va fer l'avi. És el cava de l'avi". En queden 51 ampolles al celler. Brisa. Mares. Regalèssia. Acidesa impressionant. Quan el vam tastar (la nit del 15 d'octubre de 2012) estava millor que molts dels joves. Fresc i viu encara. Aromes de ca l'apotecari. "Suc d'ortiga, boca seca, record profund", identificava en Josep Roca. Vellesa càlida. Mínima bombolla convertida en seda, al nas i al paladar. Una dimensió diferent del cava, més enllà de la feixuga de l'espai-temps que, sovint, ens toca viure.
Reserva Particular de 1991. Entre el 91 i el 96, els quatre cosins (fills de l'Antoni i el Josep), Carles, Jordi, Josep i Ton, s'incorporen al celler. En Josep comença el 91. Any important, doncs: la tercera generació! 64 ampolles en queden. Collita especial, que va entomar molta pluja i temperatures fresques a l'estiu. Autòlisi molt present. Fusta seca. Perfil oxidatiu noble i notable. És el més "sanluqueño" de tots. "Riquesa integral, solatge", apunta en Josep Roca. "El fons de la bóta". Altre cop, la vellesa altiva i orgullosa. Aquest ja va amb bastó, però mostra encara la seva fermesa de fusta en guant de vellut.
Reserva Particular de 1993. En Ton defineix Recaredo com un "projecte jazzístic, un projecte lliure". Continua la simfonia dels taps: en Federico i en Jordi treballen ràpid i bé. És l'any del pare i del tiet. Aboquem el nas el meu company de tast, en Joan Arboix, i jo. Ens mirem l'un a l'altre, com dient "collons!"  Cap dels dos no havia tastat el 1993 abans. És, de llarg, el més especial de la nit, el que ofereix més contrastos i harmonies diferents. Autòlisi pronunciada. Anís estrellat. Més vinós que els seus germans. Té un mínim toc animal, de mesc. Safrà sense torrar. Ras-el-Hanout i, al mateix temps, flor de til.ler. "Reducció, fósfor", apunta en Roca. Buquet dels "garnis"  i un punt, al mig de Sant Sadurní, on han anat a trobar-se Unter den Linden i Essaouira. Molt especial.
Reserva Particular de 1996. L'any que en Ton comença com a professional a Recaredo. Anyada de bona aigua, temperatures fresques, estiu amable i gran verema. "La sort dels novells!", diu en Ton. Beneïda anyada: gairebé tothom la considera la més rodona de la nit. Avellana torrada. Pa torrat. Fonoll marí (un punt de sal...). Clau d'espècia. Terra i arrel. Tè verd de primera collita. Ascètic. Sec. Amargós. Rebotiga d'apotecari. Impressiona aquest sagal de 16 anys.
Reserva Particular de 1999. Any especial per a Recaredo. 75 anys de la fundació (al 24) i primera collita de Turó d'en Mota, un cava que trenca tots els paràmetres coneguts a la DO Cava. Comença a ploure menys i els estius són més càlids. Collita profunda, "tel.lúrica" la defineix en Ton. És un vi més delineat, entra com una glopada d'aire fresc, perfilat. Acer. "Pur, directe, precís", apunta en Josep Roca. Es nota la fusta. Hi ha frescor i autòlisi al mateix temps. Civada torrada. Amargor varietal i ginesta en flor. Sol i calor. Sona a Penedès de cap al Garraf, més proper al mar.
Reserva Particular de 2001. Gairebé el més jove de la casa! Acaba de sortir el Reserva Particular 2002 al mercat però a aquest 2001 (no oblidem que Turó d'en Mota 2001 encara dorm el son dels justos i sortirà després que el 2002!) se li noten totes les virtuts de l'edat segona: cítric. Aromàtic intens. Seda al nas i al paladar. Setí. Energia pura. Fonoll. Ginebró. Albercoc. Amargor vegetal en boca. El tacte de la pell de préssec. "Llum intensa", conclou Josep Roca. Amb el temps, serà una gran anyada.
Tardor de 2012. Antoni i Josep Mata Casanovas han convocat els amics al celler. 50 anys d'una revolada. Les coses han canviat una mica. Per fora. Per dins, en esperit, tot segueix igual: ells, la segona generació, donen el relleu a la tercera (Josep, Carles, Jordi, Ton i la presència imprescindible de Joan Rubió), i Recaredo segueix creixent. Per dins, no per fora. Les idees són més clares que mai: tradició, respecte  per la naturalesa, fidelitat al terrer, cava sense sucre afegit, llarguíssima criança, suro natural, aclarit i desgorjat a mà i a temperatura ambient. Ton Mata ha introduit els vins. Josep Roca els ha begut i explicat, també des de dins i en penombra. Amb sentiment i emoció, d'una manera visceral. Omar Sosa també els ha begut i els ha explicat, però al piano. A Omar l'he sentit més que escoltat. Amb els ulls tancats i l'estómac obert. No sóc capaç de descriure com retruny, encara, la seva música dins meu. Tot plegat: vi, esforç, treball, paraules, música, temps, energia que fuig del moment per integrar-se en una línia que sempre és perquè ja ha estat i serà.
A Recaredo, ho sabem, seguiran si fa no fa. Compromís. Delicadesa. Finor. Elegància. Envelliment. Discreció. Terrer. Dins d'una ampolla i en forma de cava. Quin privilegi poder portar-ho a una copa de tant en tant. Beure-ho i sentir-ho. Formen part del meu patrimoni sentimental. A casa, jo també sóc de la tercera generació que els beu. I la quarta, els meus fills i les filles dels meus germans, ja l'han tastat! Que sigui per molts anys!
La foto de l'encapçalament, de Josep Mata Capellades, me l'han proporcionat els amics de Recaredo. Les cites "entre cometes" de les presentacions als vins de Josep Roca, les reprodueixo amb el seu contentiment.
Postscriptum. He escrit aquest text durant tres dies. Fins avui, que penso que ja es pot publicar, no m'he adonat que coincideix (la data, 18 de novembre de 2012), amb el novè aniversari de la mort de Manolo Vázquez Montalbán allà on dormien els seus ocells. El Toni Falgueras em recordava, la nit de la celebració, que el primer viatge a Recaredo el fa ver en companyia de Nèstor Luján i de Manolo Vázquez Montalbán. Recaredo era el cava preferit del Manolo. Sempre en el record. Etern.