Revista Arte

Sílvie Rothkovic

Por Lasnuevemusas @semanario9musas

Sílvie Rothkovic nació en Barcelona en 1981. Ha publicado: Altres Arbres, Pianos i túnels y La nit que és dins el dia.

SCRIABIN

Una sonata de arena
conteniendo la noche

todos los dedos rotos
y los ojos atravesados por mapas.

SCRIABIN Una sonata de sorra
tots els dits trencats
TODAS AQUELLAS... i els ulls travessats per mapes. contenint la nit TOTES AQUELLES... Totes aquelles imatges
que excloïen el món
vam dormir en tants llits diferents
però sempre fixats
a la pell de la muntanya. ESTAR JUNTS... Estar junts, ho vaig pensar per un moment
a l'arribar a casa i girar la clau
AL MENOS... aquell dia que vaig imaginar-me que tu eres noséquè. ALMENYS...

Todas aquellas imágenes
que excluían el mundo
dormimos en tantas camas diferentes
pero siempre fijadas
a la piel de la montaña.

RECÉ...

Si siempre he callado,
de qué me conoces.

Si sempre he callat,
de què em coneixes.

ESTAR JUNTOS...

VAIG RESAR... algú nascut de la mateixa carència.

Estar juntos, lo pensé por un momento
al llegar a casa y girar la llave
aquel día que me imaginé que tú eras noséqué.

Te había mirado a los ojos
todos los cuadros que había amado estaban allí.

L'HIVERN...

T'havia mirat als ulls
tots els quadres que havia estimat eren allà.

Sílvie Rothkovic

Al menos ver un árbol a la mañana
buscar pájaros, cantar canciones
algo que nos arraigue
que nos acerque a la infinitud que fingimos.

Almenys veure un arbre al matí
buscar ocells, cantar cançon
alguna cosa que ens arreli
que ens apropi a la infinitud que fingim.

Recé
alguien que también

el violín
el nudo

alguien nacido de la misma carencia.

EL INVIERNO...

El invierno me ha tratado así
como las coses que pasan la noche al raso.
Con un hilo de voz,
en la oscuridad,
te explico que ocultarse
también es una forma de vida.

L'hivern m'ha tractat així
com les coses que passen la nit al ras.
Amb un fil de veu,
en la foscor,
t'explico que amagar-se
també és una mena de vida.


Volver a la Portada de Logo Paperblog

Revistas